Dolores Trillo y Álvarez
cantant d'òpera espanyola / From Wikipedia, the free encyclopedia
Dolores Trillo y Álvarez (Madrid, 20 d'octubre de 1845 - ?, 1871?) va ser una cantant d'òpera i sarsuela espanyola.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 octubre 1845 Madrid |
Mort | valor desconegut |
Formació | Reial Conservatori Superior de Música de Madrid |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera |
Professors | Baltasar Saldoni i Remendo |
Nascuda a Madrid el 20 d'octubre de 1845. Cursà estudis de solfeig i cant al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid, on es va matricular per primera vegada el 17 de setembre de 1855 en solfeig, i després en cant.[1][2] Va ser deixebla de Baltasar Saldoni. Va obtenir el primer premi del concurs anual del centre celebrat el 2 de juliol de 1866,[1][2] i també de lírica dramàtica, concretament mímica aplicada al cant, que cursava amb el mestre Juan Jiménez.[3]
Trillo va captar l'atenció del tenor italià Enrico Tamberlick, quan la va sentir va voler fer-la debutar al Teatre Reial. El debut va ser el 17 de maig de 1867, durant la representació d'Otello, en la qual va cantar, al costat de Tamberlick i de Constance Nantier-Didiée, la part de Desdèmona al tercer acte, amb un èxit extraordinari. A partir de llavors, va cantar als principals teatres d'Espanya en qualitat de prima donna, tant en sarsueles com òperes. El 1869 va cantar al Teatre Grand de Bèlgica Il Trovatore i Ernani com a prima donna absoluta, en què va assolir un èxit força notable. Malgrat tot, poc després va haver de rescindir el seu contracte a causa d'una greu malaltia.[2]
Segons Ballesteros va morir el 1871,[1] si bé Saldoni el 1880 no esmenta cap data.[2]