![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e8/Enveitg_-_Dolmen_%25281%2529.jpg/640px-Enveitg_-_Dolmen_%25281%2529.jpg&w=640&q=50)
Dolmen de Brangolí
Dolmen del terme d'Enveig, a l'Alta Cerdanya (Catalunya del Nord) / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Dolmen de Brangolí, o Sepulcre de la Cova del Camp de la Marrunya, o Dolmen de les Marrunyes, o de Cal Cavaller és un dolmen del terme comunal d'Enveig, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.
Tipus | Dolmen ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Enveig (Alta Cerdanya) ![]() | |||
Localització | Marongues ![]() | |||
Localització | Brangolí ![]() | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Monument històric catalogat | ||||
Data | 22 juny 1976 | |||
Identificador | PA00104017 | |||
Està situat[1] a 1.649,9 m alt a mitja distància entre els pobles de Brangolí i de Feners, a ponent del primer i al sud-est de Feners, al nord de la partida de les Marrunyes.
Hom l'ha datat, imprecisament, al segon mil·lenni abans de la nostra era.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Enveitg_-_Dolmen_%282%29.jpg/640px-Enveitg_-_Dolmen_%282%29.jpg)
Té la forma d'un dolmen clàssic i se'l considera[2] un dels més bells i espectaculars (per les seves dimensions, que permeten d'estar-hi dempeus al dedins) de la Catalunya del Nord. El monument fa 2,80 m de llarg per 1,62 d'amplada i 1,85 m d'alt, i es compon d'una gran llosa horitzontal de 2,30 x 2,70 x 0,50 m. sostinguda per tres de verticals, que formen una cambra que es tanca amb una "porta" feta de dues lloses verticals més, de dimensions inferiors a les altres. La llosa que fa de sostre té marcades una quarantena de petites concavitats, similars a les que mostra la propera roca de les Empardines; això ha fet concloure[3] que els dos monuments podrien tenir un origen comú, entre el 2000 i el 1700 abans de la nostra era.
Alguns corrents de pensament[4] han defensat la teoria que el dolmen és en un punt de coincidència de forces tel·lúriques i han donat rellevància a una petita pedra de granit rosa, d'uns 10 cm. de llarg, que hi ha entre les dues pedres de l'entrada, de granit gris. Joan Abelanet hi va fer prospeccions entre el 1950 i el 1955, i hi va trobar restes -molt fragmentades- d'enterraments. Va ser declarat monument històric de França[5] el 1976.