Bisbat de Lleida

El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya. Comprèn les comarques del Segrià, la Noguera (parcialment), el Pla d'Urgell (parcialment), les Garrigues (parcialment), l'Alta Ribagorça (parcialment) i alguns pobles del Pallars Jussà.

Bisbat de Lleida

Dioecesis Ilerdensis (la)
Localització
41° 36′ 53″ N, 0° 37′ 16″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Parròquies	126
Població humana
Població	230.140 (2019) (79,72 hab./km²)
Llengua utilitzada	castellà català
Religió	catolicisme
Geografia
Part de	província eclesiàstica Tarraconense
Superfície	2.887 km²
Limita amb	arquebisbat de Saragossa, oest bisbat de Solsona, est arquebisbat de Tarragona, sud-est bisbat d'Urgell, nord-est bisbat de Barbastre-Montsó, nord-oest bisbat de Tortosa, sud
Dades històriques
Anterior	bisbat de Roda Barbastre
Catedral	Seu Nova
Organització política
• Bisbe	Salvador Giménez Valls
Lloc web	bisbatlleida.org

Estructura

La diòcesi de Lleida ocupa una superfície de 2.887,10 km² i limita amb les diòcesis aragoneses de Barbastre-Montsó i de Saragossa així com les diòcesis del Principat de Solsona, Tarragona, Tortosa i Urgell.

Les divisions de la diòcesi de Lleida a finals del 2013 eren les següents:^[1]

• Arxiprestat del Baix Segre, amb 17 parròquies.
• Arxiprestat del Baix Urgell - les Garrigues, amb 25 parròquies.
• Arxiprestat de Gardeny, amb 9 parròquies.
• Arxiprestat de la Perifèria (de Lleida), amb 5 parròquies.
• Arxiprestat de Segrià - la Noguera - la Ribagorça, amb 59 parròquies.
• Arxiprestat de la Seu Vella (de Lleida), amb 10 parròquies.

Segregació de la Franja de Ponent del bisbat de Lleida

Bisbats catalans al S.XV

Tradicionalment el Bisbat de Lleida incloïa les comarques de la Franja de Ponent, a excepció de la zona de Beseit i Vallderoures al Matarranya. La segregació^[2] es va iniciar durant la dictadura Franquista i culminà durant la transició democràtica. La persistència de l'episcopat espanyol,^[3] acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes,^[4] va acabar amb 800 anys d'homogeneïtat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i incorporant-la a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català.

La segregació es va fer en tres fases, els anys 1955, 1995 i 1998, culminant amb un litigi arran de les obres d'art dipositades al Museu Diocesà de Lleida.

Primera etapa

El 2 de setembre de 1955 el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum -Saragossa i altres- modificà, entre altres, la diòcesi de Lleida. Així l'any 1956 el Bisbat de Lleida s'agregava el municipi de Maials (fins llavors pertanyent al Bisbat de Tortosa) i perdia alhora Mequinensa i Faió en favor de l'arxidiòcesi de Saragossa.

Segona etapa

El 17 de setembre de 1995, quan va entrar en vigor el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al bisbat de Barbastro-Monzón, seguides de 27 parròquies més el 15 de juny de 1998.^[5]

Arran de la segregació va començar una polèmica al voltant de la col·lecció d'obres d'art procedents de les parròquies de la Franja de Ponent que es trobaven al Museu Diocesà de Lleida. Segons els que varen publicar manifests oposant les mesures de l'episcopat espanyol, tot el procés de la segregació de les parròquies i demanda de devolució de les obres d'art hi ha una intenció de minvar Catalunya^[6] i de reafirmació del centralisme de l'estat espanyol que només es percep com a unitari.^[7]

Preveres i Comunitats Religioses

Hi ha un total de 69 preveres i 34 comunitats religioses.

Estadístiques

any	població			sacerdots				diaques	religiosos		parroquies
	batejats	total	%	total	clergat secular	clergat regular	batejats por sacerdot		homes	dones
1950	222.707	222.967	99,9	163	162	1	1.366		60	360	261
1970	256.722	258.422	99,3	265	210	55	968		164	506	225
1980	249.177	251.052	99,3	225	173	52	1.107		87	442	233
1990	249.955	253.001	98,8	200	155	45	1.249	5	76	378	235
1999	191.275	194.693	98,2	143	107	36	1.337	2	61	205	126
2000	189.717	192.855	98,4	146	110	36	1.299	2	61	200	126
2001	187.908	192.430	97,7	141	110	31	1.332	2	56	214	126
2002	190.461	195.496	97,4	146	108	38	1.304	2	60	214	126
2003	192.835	196.373	98,2	140	101	39	1.377	2	58	207	126
2004	192.592	196.996	97,8	141	102	39	1.365	2	62	211	126
2016	203.520	236.953	85,9	118	85	33	1.724	5	50	138	126

Vegeu també

• Llista de bisbes de Lleida
• Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

Referències

1. «Arxiprestats». bisbatlleida.org. Bisbat de Lleida. [Consulta: 31 desembre 2013].
2. Berlabé Jové, Carmen. Del Museu Diocesà al Museu de Lleida : formació i legitimitat del seu patrimoni artístic. Lleida: Pagès editors, 2018, p.155-238. ISBN 9788499759326.
3. La voluntat de minvar la llengua i cultura de Catalunya es va accelerar el 20 de febrer de 1712 a Madrid quan es varen dictar les famoses instruccions secretes als corregidors del territori català: "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado."
4. Marín, David «El viacrucis de Ponent». Vilaweb, 02-07-2008 [Consulta: 31 desembre 2013].
5. «Segregació del bisbat de Lleida». Arxivat de l'original el 2009-11-07. [Consulta: 31 desembre 2009].
6. «Comarcalització i reconeixement lingüístic». Arxivat de l'original el 2009-01-07. [Consulta: 15 gener 2010].
7. «Manifest sobre la unitat del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal». Arxivat de l'original el 2009-12-31. [Consulta: 31 desembre 2009].

Enllaços externs

• Bisbat de Lleida - Lloc web oficial