Bisbat de Barbastre-Montsó

El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó). La diòcesi forma part de la província eclesiàstica de Saragossa, per la qual cosa és sufragània de l'arxidiòcesi de Saragossa. La diòcesi limita al nord amb els Pirineus, a l'est i al sud amb la Diòcesi de Lleida, i a l'oest amb les d'Osca i Jaca. Hi ha dues seus catedralícies la de Santa Maria del Romeral a Montsó i la catedral de Barbastre, ciutat en què també hi ha el palau episcopal, el seminari, i l'escola dels clergues regulars de les Escoles Pies, o escolapis. A més del seminari per a l'educació dels joves eclesiàstics, hi ha diverses comunitats de la diòcesi va dedicar a una vida contemplativa i l'educació dels joves, entre ells: els Escolapis, els Fills de l'Immaculat Cor de Maria, les Clarisses, i el caputxí les monges tenen bases a la capital, els benedictins a la localitat de Pueyo, i dels Carmelites Descalços a Graus i Sales-Altes. Hi ha escoles en tots els pobles de la diòcesi.

Bisbat de Barbastre-Montsó

Barbastrensis-Montisonensis
La catedral de Barbastre
Tipus	bisbat catòlic i diòcesi sufragània
Localització
41° 57′ 51″ N, 0° 10′ 16″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província d'Osca
Parròquies	242
Separat de	bisbat d'Urgell (1955) bisbat d'Osca (1955) bisbat de Lleida (1955)
Població humana
Població	97.937 (2020) (11,77 hab./km²)
Llengua utilitzada	castellà
Religió	romà
Geografia
Part de	Arquebisbat de Saragossa
Superfície	8.321 km²
Limita amb	bisbat d'Osca, oest arquebisbat de Tolosa, nord-est bisbat de Lleida, est bisbat d'Urgell, nord-est bisbat de Jaca, nord-oest bisbat de Tarba i Lorda, nord arquebisbat de Saragossa, sud
Dades històriques
Anterior	bisbat de Barbastre
Creació	segle ix
Catedral	Santa Maria del Romeral (Montsó) , Santa Maria de l'Assumpció (Barbastre) (cocatedral)
Organització política
• Bisbe	Ángel Javier Pérez Pueyo
Lloc web	diocesisbarbastromonzon.org

El campanar de la catedral de Barbastre

Història

El bisbat de Barbastre fou establert amb la reconquesta de la ciutat per Pere I d'Aragó i Pamplona en compliment del testament del rei Ramir, qui, afligit per la pèrdua de la ciutat, feu incloure en el seu testament que quan fos reconquerida de nou, s'hi establiria la seu del bisbat,^[1] però va desaparèixer absorbida per la diòcesi de Lleida on es va traslladar el 1149.

La diòcesi existeix amb aquest nom des de 1974, si bé és la continuadora de la diòcesi de Barbastre creada el 1573 per escissió de la d'Osca. Abans d'aquest trasllat, els seus orígens es remunten al Bisbat de Roda-Barbastre amb seu episcopal a la catedral de Roda d'Isàvena creat el segle ix.

Incorporació de les esglésies de la Franja de Ponent del bisbat de Lleida

La desaparició de la diòcesi de Roda-Barbastre el 1149 traslladant totes les parròquies al bisbat de Lleida, va suposar la incorporació de les parròquies de la Franja de Ponent.

La segregació d'aquestes parròquies cap al bisbat de Barbastre es va iniciar durant la dictadura franquista i culminà durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol,^[2] acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes,^[3] va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneïtat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català.

La segregació es va fer en tres fases, els anys 1955, 1995 i 1998, culminant amb un litigi arran de les obres d'art depositades al Museu Diocesà de Lleida.

Primera segregació

El 2 de setembre de 1955 el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum -Saragossa i altres- modificà, entre altres, la diòcesi de Lleida. Així l'any 1956 el Bisbat de Lleida s'agregava el municipi de Maials (fins llavors pertanyent al Bisbat de Tortosa) i perdia alhora Mequinensa i Faió en favor de l'arxidiòcesi de Saragossa.

Segregació definitiva

El 17 de setembre de 1995, quan va entrar en vigor el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al bisbat de Barbastre-Montsó, seguides de 27 parròquies més el 15 de juny de 1998.^[4]

Arran de la segregació va començar una polèmica al voltant de la col·lecció d'obres d'art procedents de les parròquies de la Franja de Ponent que es trobaven al Museu Diocesà de Lleida. Segons els que varen publicar manifests oposant les mesures de l'episcopat espanyol, tot el procés de la segregació de les parròquies i demanda de devolució de les obres d'art hi ha una intenció de minvar Catalunya^[5] i de reafirmació del centralisme de l'estat espanyol que només es percep com a unitari.^[6]

Bisbes

Bisbat de Barbastre

Període	Nom	Ressenya biogràfica
1573 - 1585	Felipe de Urríes	O.P.
1585- 1595	Miguel Cercito Bereterra
1595- 1603	Carlos Muñoz Serrano
1604 - 1616	Juan Moriz de Salazar
1616- 1622	Jerónimo Bautista Lanuza	O.P., nomenat bisbe d'Albarrasí
1622- 1625	Pedro Apaolaza Ramírez	O.S.B., nomenat bisbe d'Albarrasí
1625- 1639	Alfons de Requesens i Fenollet	O.F.M.
1639- 1643	Bernardo Lacabra	nomenat bisbe de Cagliari
1643- 1647	Diego Chueca	nomenat bisbe de Terol
1647- 1656	Miquel de Escartín Arbeza	O.Cist., nomenat bisbe de Lleida
1656- 1673	Diego Francés de Urrutigoyti	nomenat bisbe de Terol
1673- 1680	Íñigo Royo
1681 - 1695	Francisco López Urraca
1695- 1696	Jerónimo López
1696- 1699	José Martínez del Villar
1700 - 1708	Francisco de Paula Garcés Marcilla	O.M., nomenat bisbe d'Osca
1708- 1714	Pedro Gregorio Padilla	nomenat bisbe d'Osca
1714 - 1717	Pedro Granell
1717- 1739	Carlos Alamán Ferrer
1739- 1747	Francisco Antonio Bustamante Jiménez	nomenat bisbe de Plasencia
1748 - 1750	Benito Marín	O.S.B., nomenat bisbe de Jaén
1750 - 1755	Juan Ladrón de Guevara	O. Carm.
1755- 1766	Diego Rivera Higuera	O.M.
1766- 1772	Felipe Antonio Perales Mercado
1773 - 1789	Juan Manuel Cornel	O.M.
1790 - 1813	Agustín Iñigo Abad Lasierra	O.S.B.
1814 - 1828	Juan Nepomuceno Lera Cano	nomenat bisbe de Segòvia
	Els bisbes d'Osca són administradors apostòlics
1896 - 1898	Casimiro Piñera y Naredo
1898- 1905	Juan Antonio Ruano Martín	nomenat bisbe de Lleida
1907 - 1917	Isidoro Badía y Sarradel	nomenat bisbe de Tarassona
1818 - 1926	Emilio Jiménez Pérez
1927 - 1935	Nicanor Mutiloa e Irurita	C.Ss.R., nomenat bisbe de Tarassona
1818 - 1926	Emilio Jiménez Pérez
1935 - 1936	Florentino Asensio Barroso	Administrador apostòlic
1946 - 1950	Arturo Tabera Araoz	C.M.F., nomenat bisbe d'Albacete
1951 - 1953	Pedro Cantero Cuadrado	nomenat bisbe de Huelva
1954 - 1959	Segundo Garcia de Sierra y Méndez	C.M.F., nomenat bisbe auxiliar d'Oviedo
1960 - 1970	Jaime Flores Martín
1970- 1974	Damián Iguacén Borau	nomenat bisbe de Terol

Bisbat de Barbastre-Montsó

Període	Nom	Ressenya biogràfica
1974 - 1999	Ambrosio Echebarria Arroita
1999 - 2004	Juan José Omella Omella	nomenat bisbe de Calahorra
Des del 2004	Alfonso Milián Sorribas

Estadístiques

A finals del 2012, la diòcesi tenia 96.600 batejats sobre una població de 104.700 persones, equivalent al 92,3% del total.

any	població			sacerdots				diaques	religiosos		parroquies
	batejats	total	%	total	clergat secular	clergat regular	batejats por sacerdot		homes	dones
1949	36.400	36.400	100,0	65	49	16	560		21	98	153
1959	42.629	42.629	100,0	109	87	22	391		35	106	173
1970	39.230	39.236	100,0	97	80	17	404		27	70	40
1980	33.785	33.825	99,9	82	68	14	412		20	86	175
1990	32.860	32.900	99,9	69	56	13	476		23	75	153
1999	97.200	98.073	99,1	123	83	40	790		52	160	274
2000	95.300	96.250	99,0	123	83	40	774		52	153	274
2001	96.125	98.073	98,0	114	75	39	843		51	166	274
2002	96.328	98.658	97,6	103	75	28	935		42	131	308
2003	95.200	97.800	97,3	104	77	27	915		41	132	308
2004	95.000	95.887	99,1	100	74	26	950		42	127	274
2006	95.498	102.580	93,1	97	70	27	984		38	132	274
2012	96.600	104.700	92,3	85	63	22	1.136		29	137	242

Referències

1. López Novoa, Saturnino. Historia de la muy noble y muy leal Ciudad de Barbastro y descripción geográfico-histórica de su diócesis (en castellà). Imprenta de Pablo Riera, 1861, p. 43.
2. La voluntat de minvar la llengua i cultura de Catalunya es va accelerar el 20 de febrer de 1712 a Madrid quan es varen dictar les famoses instruccions secretes als corregidors del territori català: "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado."
3. El conflicte per les obres d'art del Museu Diocesà és l'últim capítol del llarg procés de desmuntatge de la unitat social, econòmica i cultural que formen les comarques de la Franja de Ponent amb les seves veïnes del Principat
4. «Segregació del bisbat de Lleida». Arxivat de l'original el 2009-11-07. [Consulta: 6 febrer 2010].
5. «Comarcalització i reconeixement lingüístic». Arxivat de l'original el 2009-01-07. [Consulta: 6 febrer 2010].
6. «Manifest sobre la unitat del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal». Arxivat de l'original el 2009-12-31. [Consulta: 6 febrer 2010].

Fonts

• Anuari pontifici del 2013 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Barbastro-Monzón (anglès)
• Cronologia Arxivat 2013-04-26 a Wayback Machine. (castellà)
• Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 12–13 e 43(llatí)
• Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 129; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., pp. 109–110; vol. 5, pp. 113–114; vol. 6, p. 115(llatí)