Divendres de Dolors

En la tradició cristiana, el Divendres de Dolors o Divendres de Passió, és el divendres anterior al Diumenge de Rams, comprès dins l'última setmana de Quaresma.^[1] En algunes regions és considerat com l'inici de la Setmana Santa o Setmana Major, en iniciar-se en aquest les processons. Els catòlics manifesten el seu fervor religiós en la celebració de la Mare de Déu dels Dolors incloent, per exemple, la seqüència de l'Stabat Mater en la litúrgia de la missa.

Divendres de Dolors

Dia de la setmana	divendres

Verge de la Caritat, patrona de Cartagena (Espanya). Celebra la seva festivitat el Divendres de Dolors.

En alguns llocs es denomina Divendres de Concili, el qual és pres com a dia de dejuni i abstinència, quedant proscrit el consum de carns. A l'Empordà hi ha el costum d'elaborar els bunyols de vent i d'altres tipus, farcits de crema, nata o melmelada.^[2]

Festes destacades

• Divendres de Dolors a Atzeneta del Maestrat^[3]
• Processó del Divendres dels Dolors a Amer,^[4] Banyoles,^[5] Bellpuig^[6] i molts altres.

Referències

1. Miró i Baldrich, Ramon «La processó de dijous sant o de la sang a Bellpuig». Quaderns del Pregoner d4Urgell, 29, 2016, pàg. 26-27. Arxivat de l'original el 2020-06-03 [Consulta: 3 juny 2020].
2. Vázquez i Montalbán, Manuel. L'art del menjar a Catalunya : crònica de la resistència dels senyals d'identitat gastronòmica catalana. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 206. ISBN 84-297-1336-0.
3. Sánchez Escribano, F. Javier. Les festes tradicionals del territori valencià. ISBN 978-84-9133-084-4.
4. «Divendres dels Dolors (La Mare de Déu dels Dolors)». Congregació de Nostra Senyora dels Dolors d'Amer. [Consulta: 21 abril 2022].
5. «folklore». enciclopèdia.cat. [Consulta: 3 juny 2020].
6. Alsina i Canudas, Jordi-Joan. Gastronomia, festes i tradicions a Catalunya. 1. ed. Barcelona: Morales i Torres Editores, 2007, p. 154. ISBN 978-84-96106-69-7.