Distribució cinematogràfica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La distribució cinematogràfica és una fase de la producció de cinema situada entre la postproducció i l'exhibició. En aquesta el director o productors decideixen quants diners es destinen al marketing, com s'exhibirà la pel·lícula (cinema, plataformes online, programes de televisió, descàrrega, Streaming, etc.), el número de còpies que es produiran, etc.[1]
Dins dels paràmetres amb els quals les empreses poden gestionar la distribució de les pel·lícules destaquen el com i l'on es duu a terme. Com es fa la distribució depèn de diversos factors: les dimensions de les distribuïdores afecten al seu abast (on), a més que aquest factor sol estar relacionat amb l'estructura empresarial i la seva solidesa. En conseqüència, això influencia la capacitat financera de l'empresa de la qual dependran els resultats del producte audiovisual però també la publicitat que se'n pot fer, on es pot publicar, etc. Aquest darrer tema s'explica millor a l'apartat Models de negoci i actors al mercat europeu.
On es fa la distribució depèn de l'abast geogràfic i target de la pel·lícula si en té. Tradicionalment, l'estrena i principal via de consum dels productes audiovisuals era mitjançant sales de cinema o venda en DVD, fent que la visualització d'aquests tingués un caire molt més social. En l'actualitat però, la creixent innovació en les tecnologies i abaratiment dels preus ha facilitat noves cies de consum. Plataformes digitals com ara Netflix, HBO o Filmin destaquen per la gran varietat de pel·lícules i sèries, augmentant anualment el nombre de consumidors. Aquest és un factor que ha influenciat notablement en l'èxit a taquilla de produccions de procedència diversa, com és el cas de la producció espanyola. Aquest darrer tema s'explica amb més detenció a l'apartat Models de negoci i actors al mercat europeu.