Dinastia Anuixtigínida
From Wikipedia, the free encyclopedia
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar l'Imperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231. L'Imperi Khwarizm fou un estat de Pèrsia vassall de l'Imperi Seljúcida i independitzat el segle xi.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | dinastia | ||||
Religió | islam i sunnisme | ||||
Història | |||||
Creació | 1077 | ||||
Fundador | Anuixtigin | ||||
Data de dissolució o abolició | 1260 | ||||
Reemplaçat per | Imperi Mongol (1231) | ||||
Format per | |||||
La dinastia fou iniciada per Anuixtigin, formalment un esclau designat pels seljúcides com a governador de Khwarezm. El seu fill, Qutb-ud-Din Muhàmmad (I), esdevingué el primer sobirà hereditari, i el darrer fou Muhàmmad Alà-ad-Din, que volia erigir-se en un campió de l'islam contra els mongols pagans, i cridà a la guerra santa, i en atacar-los va provocar la invasió de Genguis Kan,[1] que el va vèncer tot i disposar de moltes menys tropes. L'imperi va sobreviure fins a la invasió mongol del 1220.