Alà-ad-Din Tekix fou xa de Coràsmia del 1172 al 1200. Tekix vol dir "enfronta" o "ataca" o "combat (en el curs d'una batalla)"
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1132  |
| Mort | 1200 (67/68 anys) Iran |
| Causa de mort | peritonsillar abscess (en)  |
| Xa de Coràsmia | |
| 1172 – 1200 ← Il-Arslan – Alà-ad-Din Muhàmmad → | |
| Dades personals | |
| Religió | Sunnisme |
| Activitat | |
| Ocupació | cap militar |
| Família | |
| Família | Dinastia Anuixtigínida |
| Cònjuge | Terken Khatun |
| Fills | Taj ad-Din Ali-Shah, Alà-ad-Din Muhàmmad |
| Pares | Il-Arslan i Terken Khatun |
| Germans | soldà xa de Coràsmia |
Era fill d'Il Arslan Abul Fath Tadj al-dunya wa-l-din (1156-1172) durant el govern del qual fou governador de Djand. A la mort del seu pare el 1172, el va succeir però es va haver d'enfrontar al seu germà petit Mahmud Sultan Shah que li disputava el tron i tenia el suport de la mare Terken Khatun, el qual s'havia establert al nord de Khurasan i Tekisx va haver d'entrar en un conflicte a tres bandes entre ell mateix, el seu germà i els gúrides (que volien estendre el seu poder cap a l'oest). Tekish va acabar derrotant el seu germà amb el suport dels kara khitai i va poder frenar als gúrides al Khurasan (sense acabar de sotmetrel's).
Els kara khitai el van abassegar amb les seves reclamacions de tribut i tot i que l'havien ajudat es va revoltar contra ells i quan van envair el país sota el seu gurkhan Fu-ma, els va derrotar obrint els dics i inundant les terres (1181). El 1182 va fer una expedició a Transoxiana i va ocupar per un temps Bukharà. Al nord va assegurar les seves fronteres amb arranjaments amb els turcs quipxaqs i altres tribus turcmanes del curs inferior del Sirdarià (la seva esposa, anomenada com la seva mare Terken Khatun, era una princesa qiptxaq o kanghli). Entre aquests turcmans de les estepes, que eren bàrbars i molts també pagans, Tekix va reclutar els seus exèrcits. El 1194 i 1195 va haver de fer expedicions contra els nòmades de les estepes, a Djand i Sighnak.
El 1192 es va dirigir a Rayy i va exigir als atabegs seljúcides i ildegízides de la Pèrsia occidental de fer la khutba en el seu nom (després del nom del califa abbàssida). El 1193 va tornar a Pèrsia occidental. El 1194 va derrotar a Toghrul III ibn Arslan Shah, darrer soldà de la línia dels grans seljúcides,[1] posant fi a la dinastia a Pèrsia.[2] Va ocupar llavors tot el Djibal, fins a Hamadan a l'oest i les seves possessions van esdevenir frontereres amb les del califa. El 1199 el califa va considerar prudent de conferir-li el soldanat de l'Iraq Ajamita (Pèrsia occidental), del Khurasan i de Turquestan.
Tekish va morir el 1200 i llavors el Djibal es va revoltar i va massacrar a totes les guarnicions que el rebels van trobar al país. El va succeir el seu fill Alà-ad-Din Muhàmmad.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
