Dikwa és una ciutat de l'estat de Borno, a Nigèria.
Dades ràpides Tipus, Localització ...
Tanca
Dikwa fou part del regne de Borno abans de ser capturada per Rabah el 1893. Aquest va fortificar la ciutat i Dikwa va esdevenir la capital del seu regne de 1893 a 1900.[1]
El 1900 els francesos van derrotar a Rabah i van capturar Dikwa. La ciutat va ser entregada als alemanys el 1902 a causa d'un tractat que s'havia signat el 1893 entre els alemanys i els britànics que estipulava que la ciutat de Dikwa hauria d'esdevenir alemanya. Aquest tractat és a l'origen de l'emirat de Dikwa.[2]
Entre 1902 i 1916, Dikwa fou la capital del que els europeus van anomenar Bornu Alemany. Després de la Primera Guerra Mundial i fins al 1961, la ciutat i l'emirat de Dikwa va ser administrat pels britànics primer com a mandat de la Societat de Nacions (1921-1946) i després com a fideïcomís de les Nacions Unides.[3] El 1942, Dikwa va deixar de per ser la capital de l'emirat que es va traslladar a Bama. Aquesta ciutat esdevenia la capital de l'Emirat que no obstant va mantenir el seu nom d'emirat de Dikwa.[4]
El 1961, després d'un plebiscit de Nacions Unides, la ciutat i l'emirat van esdevenir oficialment part de Nigerià.[5]
Mesquita de Dikwa (2010)
Fort de Dikwa model (Museu de Dikwa - 2010)
Parets de Dikwa fort (2010)
Torre i parets de Dikwa fort(2010)
Dikwa és també el nom d'una Àrea de Govern Local de l'estat de Borno, a Nigèria. La seva capital és la ciutat de Dikwa, la qual és també la seu de l'emirat de Dikwa.
L'àrea té una superfície de 1.774 km² i una població de 25.300 habitants el 2010 segons Africapolis.[6] El 2006 cens va donar un nombre calculat de 105.909 habitants però, com per la resta de Nigèria, aquestes figures haurien de ser agafades amb precaució.[7]
W. K. R. Hallam, The life and times of Rabih Fadl Allah (Ilfracombe: Stockwell, 1977).
Obaro Ikime, ‘The fall of Borno’, in The fall of Nigeria: the British conquest (London: Heinemann Educational, 1977), pp.178-184.
Michael Callahan, Mandates and Empire: The League of Nations and Africa 1914-1931 (Sussex Academic Press, 2008) and Michael Callahan, A Sacred Trust: The League of Nations and Africa, 1929-1946 (Sussex Academic Press, 2004).
S. J. Hogben and Anthony Kirk-Greene, The Emirates of Northern Nigeria: a Preliminary Survey of Their Historical Traditions (Oxford University Press: London, 1966), p. 352.
Report of the United Nations Commissioner for the Supervision of the Plebiscites in the Cameroons under United Kingdom Administration, (T/1491) (Nova York: Trusteeship Council, United Nations, 1959).
- Anyangwe, Carlson, Betrayal of Too Trusting a People: The UN, the UK and the Trust Territory of the Southern Cameroons (African Books Collective, 2009).
- Callahan, Michael, Mandates and Empire: The League of Nations and Africa 1914-1931 (Sussex Academic Press, 2008).
- Callahan, Michael, A Sacred Trust: The League of Nations and Africa, 1929-1946 (Sussex Academic Press, 2004).
- Chem-Langhëë, Bongfen, The Paradoxes of Self-Determination in the Cameroons under United Kingdom Administration: The Search for Identity, Well-Being, and Continuity (Lanham, MD: University Press of America, 2003).
- Cooper, Malcolm, The Northern Cameroons Plebiscite 1960/61: A Memoir with Photo Archive (Electronic ISBN Publication: Mandaras Publishing, 2010).
- Digre, Brian, Imperialism’s New Clothes : the Repartition of Tropical Africa, 1914-1919 (Nova York: Lang, 1990).
- Hallam, W. K. R., The life and times of Rabih Fadl Allah (Ilfracombe: Stockwell, 1977).
- Hogben, S. J. and Kirk-Greene, Anthony, The Emirates of Northern Nigeria: a Preliminary Survey of Their Historical Traditions (Oxford University Press: London, 1966), p. 352.
- Ikime, Obaro, ‘The fall of Borno’, in The fall of Nigeria: the British conquest (London: Heinemann Educational, 1977), pp. 178–184.
- Johnson, D. H. N., ‘The Case Concerning the Northern Cameroons', The International and Comparative Law Quarterly, 13 (1964), 1143-1192.
- Oloa Zambo, Anicet, L'affaire Du Cameroun Septentrional : Cameroun, Royaume-Uni (Paris : l'Harmattan, 2006).
- Osuntokun, Akinjide, Nigeria in the First World War (London: Longman, 1979).
- Prescott, J.R.V., ‘The Evolution of the Anglo-French Inter-Cameroons Boundary’, The Nigerian Geographical Journal, 5 (1962), 103-20.
- Report of the United Nations Commissioner for the Supervision of the Plebiscites in the Cameroons under United Kingdom Administration, (T/1491) (Nova York: Trusteeship Council, United Nations, 1959).
- Sharwood-Smith, Bryan, “But Always as Friends”: Northern Nigeria and the Cameroons, 1921-1957 (London: Allen & Unwin, 1969).
- Vaughan, James H., ‘Culture, History, and Grass-Roots Politics in a Northern Cameroons Kingdom’, American Anthropologist, New Series, 66 (1964), 1078-1095.
- Yearwood, Peter, ‘Great Britain and the Repartition of Africa, 1914–19’, The Journal of Imperial and Commonwealth History, 18 (1990), 316–341.
- Yearwood, Peter, ‘“In a Casual Way with a Blue Pencil”: British Policy and the Partition of Kamerun, 1914-1919’, Canadian Journal of African Studies / Revue Canadienne Des Études Africaines, 27 (1993), 218-244.
- Yearwood, Peter, ‘From Lines on Maps to National Boundaries: The Case of Northern Nigeria and Cameroun', in Maps and Africa : Proceedings of a Colloquium at the University of Aberdeen, April 1993, ed. by Jeffrey C. Stone (Aberdeen: Aberdeen University African Studies Group, 1994).
- Yearwood, Peter, “The Reunification of Borno, 1914-1918,” Borno Museum Society Newsletter 25 (1995): 25-45.
