Diccionari de la traducció catalana
Diccionari dels traductors al català (de l'edat mitjana fins als nascuts el 1950) / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Diccionari de la traducció catalana és una obra de caràcter enciclopèdic,[1] publicada en paper el 2011, conjuntament, per Eumo-Universitat de Vic, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Jaume I. Consta de 1.030 entrades, la immensa majoria de les quals versen sobre traductors que han traduït al català, des de l'edat mitjana fins als nostres dies.[1] El límit temporal és la data de naixement dels traductors: no s'hi inclouen els que han nascut després de 1950.[1]
Tipus | diccionari biogràfic ![]() |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | català ![]() |
Publicació | 2011 ![]() |
Editor | Montserrat Bacardí i Tomàs i Pilar Godayol i Nogué ![]() |
Premis | |
Premis | Premi Crítica Serra d'Or de Recerca (2012) ![]() |
Altres | |
Lloc web | visat.cat… ![]() |
La direcció de l'obra anà a càrrec de Montserrat Bacardí, de la Universitat Autònoma de Barcelona i de Pilar Godayol, de la Universitat de Vic,[2] per la qual se'ls va atorgar el Premi de la Crítica Serra d'Or de recerca en humanitats de l'any 2012; i va comptar amb un consell assessor (format per Joan Fontcuberta, Manuel Llanas, Francesc Parcerisas, Ramon Pinyol i Torrents, Pere Quer i Joaquim Sala-Sanahuja) i un consell de redacció (format per Victòria Alsina, Sílvia Coll-Vinent, Ramon Farrés, Judit Fontcuberta, Josep Gallart, Josep Pujol, Xus Ugarte i M. Àngels Verdaguer).[2] Els col·laboradors, redactors de les entrades, fan un total de vuitanta-sis.[2]
A banda de la versió original en paper, actualment és disponible en línia en text complet en el lloc web de Visat, revista digital de literatura i traducció.