Desmilitarització
Reducció de l'exèrcit, armes o vehicles militars d'un país. / From Wikipedia, the free encyclopedia
La desmilitarització és una mesura de seguretat pactada en un tractat que prohibeix o limita l'activitat i l'armament de l'exèrcit d'un estat en tot el país o una zona particular.[1] També es parla de desmilitarització quan un cos policial o un altre servei integrat en l'exèrcit passa del ministeri de Defensa per integrar-se en la policia civil controlada pel ministeri d'Interior o altres autoritats civils. És una operació que molts països europeus han fet amb l'equivalent de la guardia civil,[2] que a Espanya encara manté el caràcter militar.[3]
És diferent del desarmament i el control d'armes de grups armats, fora de l'exèrcit regular, que es pot pactar a la fi d'un conflicte armat. Es pot decidir desarmar també de manera pactada entre dues o més potències per reduir el volum d'armes i procurar als governs recursos «els dividends de la pau» per altres activitats socialment útils,[4][5] com ho era per exemple el Tractat Naval de Washington del 1924 o la Convenció sobre Armes Químiques del 1993. També és diferent de la desmobilització que es fa després d'un conflicte armat, quan l'exèrcit acomiada i desarma una gran part del personal i les forces de reserva que poden tornar a activitats civils.[6]
Una zona desmilitaritzada és una àrea específica on estan prohibides persones, equipaments o activitats militars. Funciona com una zona d'esmorteïment entre nacions implicades en un conflicte armat.
De vegades es parla de desmilitaritzar la societat i canviar una educació militar per una educació per a la pau. Consisteix a reemplaçar valors militars com l'obediència, la disciplina, el patriarcat, l'androcentrisme i, sobretot, la violència com a mitjà per resoldre conflictes, per valors de pau, diàleg i llibertat.[cal citació] La desmilitarització de l'educació planteja que els principis de l'exèrcit s'oposen als valors d'una educació democràtica: la llibertat personal, el pensament crític, la solidaritat amb els més febles, el respecte a la diversitat i la igualtat entre pobles, així com entre homes i dones.[cal citació] Intenta arribar a solucions humanitàries i espais als quals les persones se senten en seguretat sense protecció militar: per mesures que augmenten la salut, la seguretat alimentària, l'accés al treball, el respecte dels drets humans, la conservació del medi natural i el dret a l'educació i a la participació política.[7] No és fàcil compaginar els límits de l'ideal pacifista d'una societat desmilitaritzadada de vegades considerada com bonista amb el dret a la autodefensa contra un invasor com en el cas de la invasió russa d'Ucraïna del 2022.[8]