Desert de Líbia

El desert de Líbia (àrab: الصحراء الليبية, aṣ-ṣaḥrāʾ al-Lībiyya) és un desert africà situat a la part nord-est del desert del Sàhara que ocupa el sud-oest d'Egipte, l'est de Líbia i el nord-oest del Sudan. Amb una àrea d'1.100.000 km², s'estén 1.100 km d'est a oest i 1.000 km de nord a sud, amb una forma rectangular.^[1]

Desert de Líbia

الصحراء الليبية
Tipus	Subtropical, de dunes de sorra i hamades
Part de	Sàhara
24° N, 25° E
Format per	Kufra Oasis de Siwa Farafra Bahariya Desert occidental (Egipte)
Característiques
Altitud	1.024 m
Dimensió	1.000 () km
Punt més baix	Depressió de Qattara  (−134 m )
Travessa	Líbia, Egipte i Sudan
Superfície	1.100.000 km²
Ciutat	Kharga
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Oasis de Siwa
Data	1r novembre 1994
Identificador	186

Paisatge desèrtic al sud de Líbia

Aquest desert és majoritàriament arenós i està habitat pels senussi. La fauna autòctona està composta principalment d'escorpins i escurçons.

Existeixen diverses depressions en certes parts del desert, i no hi ha rius que portin aigua ni dins ni fora de la zona. L'altiplà de Gilf al-Kebir té una altura d'aproximadament 300 metres, una excepció en comparació amb la resta del desert, que té una altura baixa formant una gran planura.^[2]

Hi ha vuit depressions importants al desert de Líbia, i són totes considerades oasis excepte el més petit, Qattara, ja que les seves aigües són salades.^[3][4] En les altres set depressions, trobem assentaments permanents, presència de recursos naturals, producció agrícola limitada i aigua potable provinent del Nil o del pou local.

L'oasi de Siwa, proper a la frontera amb Líbia i a l'oest de Qattara, està aïllat de la resta d'Egipte, però ha acollit vida des de temps antics.^[5]

Els altres oasis importants són Dakhla i Kharga a Egipte, i Jaghbub a Líbia, que, juntament amb Siwa, formen una cadena d'oasis des d'Al Fayyum, passant per Bahriya, Farafra, fins a arribar a Kharga.

Característiques geogràfiques del desert de Líbia

La depressió de Qattara

La depressió de Qattara, que conté el segon punt més baix d'Àfrica, té aproximadament 15.000 km² d'extensió, i la seva altitud és majoritàriament sota el nivell del mar (el seu punt més baix està situat a 133 metres sota el nivell del mar). Aquesta zona, pràcticament inhabitada, està coberta de llacs de sal.

Gilf Kebir

L'altiplà de Gilf Kebir s'aixeca 300 m aproximadament sobre la mitjana de la zona i està situat a Egipte. La seva mida és comparable a la de Suïssa, i les seves característiques són semblants a les d'altiplans semblants al Sàhara central. La seva part sud-est està ben definida per penya-segats i uadis profunds. La part septentrional, separada de l'altra meitat per una vall anomenada "Gap" està més trencada, i acull tres grans uadis amb vegetació.

Els mars de sorra

Els tres mars de sorra, que tenen dunes de fins a 110 metres d'altura i que cobreixen aproximadament una quarta part de la regió, inclouen:

• El mar de sorra Egipci
• El mar de sorra de Kalansho
• El mar de sorra de Ribiana

Història

Històricament, "Líbia" es referia a una zona mal definida a l'oest de l'Antic Egipte, el límit del qual tradicionalment era el llac de Mareotis, als afores d'Alexandria. Els antics grecs, com Heròdot, consideraven tot el litoral nord-africà, fins al cap Spartel al Marroc, com "Líbia". Més tard, els romans van organitzar la regió les províncies de Líbia Inferior (Marmàrica) i Líbia Superior (Cirenaica), que cobrien l'oest d'Egipte i Cirenaica. Així, el "desert de Líbia" era el desert al sud de l'antiga Líbia. Amb l'organització de la colònia italiana de Líbia al segle XX, el terme "desert de Líbia" per a aquesta regió es va convertir en un nom inadequat, i l'àrea del desert dins d'Egipte es va conèixer com el "desert occidental" en contraposició al desert oriental, a l'est del Nil.^[6]

Després de la conquesta del territori per part d'Itàlia durant la guerra italo-turca de 1911-1912, el desert es va convertir en l'escenari d'una lluita de dues dècades entre els italians i els sanusiyya a partir de 1915,^[7] centrats en el Jebel Akhdar. a Cirenaica i a l'oasi de Kufra. Va acabar l'any 1931 amb la conquesta de Kufra pels italians.

Referències

1. «desert de Líbia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juliol 2023].
2. Sims, David E. Egypt's Desert Dreams: Development Or Disaster? (en anglès). Oxford University Press, 2014, p. 25. ISBN 978-977-416-668-6.
3. Ball, John «Problems of the Libyan Desert (Continued)». The Geographical Journal, 70, 2, 1927, pàg. 105–128. DOI: 10.2307/1782177. ISSN: 0016-7398.
4. Powell, Owen; Fensham, Rod «The history and fate of the Nubian Sandstone Aquifer springs in the oasis depressions of the Western Desert, Egypt» (en anglès). Hydrogeology Journal, 24, 2, 01-03-2016, pàg. 395–406. DOI: 10.1007/s10040-015-1335-1. ISSN: 1435-0157.
5. Souryai, Sam S. «Social Control in the Oasis of Siwa: A Study in Natural Justice and Conflict Resolution» (en anglès). International Criminal Justice Review, 11, 1, 5-2001, pàg. 82–103. DOI: 10.1177/105756770101100104. ISSN: 1057-5677.
6. Pitt, Barrie. The crucible of war : Western desert, 1941. London : Book Club Associates, 1980, p. 13.
7. Banks, Iain «Ghosts in the Desert: the Archaeological Investigation of a Sub-Saharan Battlefield» (en anglès). Journal of Conflict Archaeology, 3, 1, 11-2007, pàg. 1–28. DOI: 10.1163/157407807X257340. ISSN: 1574-0773.