Demòcrates 66

Els Demòcrates 66 (en neerlandès Democraten 66, abreviat D66) és un partit polític neerlandès fundat el 14 d'octubre de 1966 per 44 persones, com el periodista Hans van Mierlo i Hans Gruijters, regidor d'Amsterdam.^[1] El 10 d'octubre de 1966 van fer una crida a reprendre les institucions democràtiques i a abandonar la política de polarització pròpia del segle xix, i a adoptar una ideologia basada en el pragmatisme i en l'avenç de la ciència política. El nom fa referència al Partit Demòcrata dels Estats Units, i la seva ideologia aplega progressisme liberal i democràcia radical.

Demòcrates 66

(nl) Democraten 66
Epònim	1966
Dades
Nom curt	D66
Tipus	partit polític
Ideologia	liberalisme socioliberalisme progressisme
Alineació política	centrisme
Forma jurídica	fundació
Història
Creació	14 octubre 1966
Fundador	Hans van Mierlo i Hans Gruijters
Activitat
Membre de	Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Renovar Europa Internacional Liberal
Afiliats	30.022
Governança corporativa
Seu	la Haia (Països Baixos)
Presidència	Victor Everhardt (2021–)
Joventuts	Joves Demòcrates
Diputats	10 / 150
Senadors	5 / 75
Eurodiputats	2 / 29
Altres
Color
Lloc web	d66.nl

Història

Liderat per Mierlo, es presentà per primer cop a les eleccions de 1967 i obté 7 escons. El 1971 va obtenir 4 escons addicionals i formà un gabinet a l'ombra amb el PvdA i el Partit Polític dels Radicals. A les eleccions de 1972 tots tres partits formaren el Progressief Akkoord (PAK) amb un programa electoral comú Keerpunt '72, però només va obtenir sis escons. L'aliança guanyà les eleccions però no obtingué la majoria, i formà un gabinet extraparlamentari amb elements progressistes del Partit Antirevolucionari (PAR) i del Partit Popular Catòlic (KVP), liderat per Joop den Uyl. Van Mierlo va abandonar aleshores el partit i fou substituït per Jan Terlouw, mentre Gruijters era nomenat ministre d'habitatge.

Entre 1972 i 1974 va perdre bona part de la seva militància, de manera que a les eleccions provincials de 1974 la seva representació a la Cambra Alta (Eerste Kamer) restà reduïda a la meitat, i es plantejà fins i tot dissoldre's. Però els esforços de Terlouw ho van impedir i el 1975 començà a recuperar-se, de manera que a les eleccions de 1977 va recuperar dos escons perduts. A les de 1981 va arribar als 17 escons i entrà a formar part del govern de la CDA i PvdA, caracteritzat pel caràcter polèmic i els enfrontaments entre el cap Dries van Agt i el ministre den Uyl. Quan el PvdA deixà el govern continuà en la coalició, i a les eleccions de 1982 va perdre la dos terços del seu suport i reduït a sis escons. Terlouw es retirà i fou substituït per Maarten Engwirda.

El 1986 van Mierlo tornà a les regnes del partit i s'oposà a la marginació del CDA en el govern format per CDA i PvdA. A les eleccions de 1986 va guanyar tres escons i a les de 1989 tres més (12 en total), cosa que li va permetre intentar formar part d'un govern de coalició amb CDA i PvdA, però finalment en fou marginat. Això no li va impedir doblar a 24 la seva representació a les eleccions de 1994, i així formà part de la ‘'coalició porpra amb PvdA i VVD. Així imposà en lleis algunes propostes seves sobre el referèndum, legislació de l'eutanàsia i el matrimoni homosexual, així com propostes econòmiques centristes. Van Mierlo fou ministre d'exteriors.

A les eleccions de 1998 va perdre 10 escons, que passaren als seus socis de coalició. Tot i això, i no ser necessari, formà part novament del govern de coalició dirigit ara per Els Borst, antic ministre de salut. Alhora, el sector més jove del partit, els Opschudding, exigien una política més liberal. El 1999 les seves propostes sobre el referèndum foren rebutjades pel vot en contra del dirigent del VVD Hans Wiegel, cosa que va fer que abandonessin el govern. Tornà amb la promesa de revisar-ho i l'elecció dels alcaldes mitjançant eleccions directes.

A les eleccions de 2002 fou trasbalsat per la irrupció de la Llista Pim Fortuyn i només va obtenir 7 escons. A les de 2003 en va perdre un més. El seu cap, Boris Dittrich, va permetre la formació d'un nou govern de coalició amb CDA i VVD. Però el seu model d'elecció dels alcaldes fou rebutjat el 2005. Poc després Alexander Pechtold fou escollit cap del partit.

A les municipals de 2006 va perdre bona part del seu suport i poc després retirà suport al govern, provocant noves eleccions. A les eleccions legislatives neerlandeses de 2006 va perdre la meitat dels escons i només li en quedaren tres.

Nom i logotip

En la seva fundació, el partit s'anomenava Demòcrates '66. El nom feia referència a l'objectiu del partit de democratització radical i a l'any de fundació, que suposadament havia de transmetre una imatge moderna. El 1981 es va deixar caure l'apòstrof en l'actual denominació.

Història del logotip

1966–1984	1985–2001	2002–2006	2006–2008	2008–2019	2019–present

Resultats electorals

Cambra de Representants

Any	Lider	Vots	%	Escons	+/–	Govern
1967	Hans van Mierlo	307,810	4.4 (#7)	7 / 150	Nou	Oposició
1971		427,720	6.7 (#5)	11 / 150	4	Oposició
1972		307,048	4.1 (#8)	6 / 150	5	Coalició
1977	Jan Terlouw	452,423	5.4 (#4)	8 / 150	2	Oposició
1981		961,121	11.0 (#4)	17 / 150	9	Coalició
1982		351,278	4.3 (#4)	6 / 150	11	Oposició
1986	Hans van Mierlo	562,466	6.1 (#4)	9 / 150	3	Oposició
1989		701,934	7.9 (#4)	12 / 150	3	Oposició
1994		1,391,202	15.5 (#4)	24 / 150	12	Coalició
1998	Els Borst	773,497	9.0 (#4)	14 / 150	10	Coalició
2002	Thom de Graaf	484,317	5.1 (#7)	7 / 150	7	Oposició
2003		393,333	4.0 (#7)	6 / 150	1	Coalició
2006	Alexander Pechtold	193,232	2.0 (#8)	3 / 150	3	Oposició
2010		654,167	6.9 (#6)	10 / 150	7	Oposició
2012		757,091	8.0 (#6)	12 / 150	2	Oposició
2017		1,285,819	12.2 (#4)	19 / 150	7	Coalició
2021	Sigrid Kaag	1,565,861	15.0 (#2)	24 / 150	5	Coalició
2023	Rob Jetten	647,297	6.26 (#5)	10 / 150	14	TDB

Senat

Any	Vots	%	Escons	+/–	Govern
1971		(#6)	6 / 75	Nou	Oposició
1974		(#8)	3 / 75	3	Coalició
1977		(#10)	0 / 75	3	Extra-parlamentari
1980		(#5)	2 / 75	2	Oposició
1981		(#4)	4 / 75	2	Coalició
1983		(#4)	6 / 75	2	Oposició
1986		(#4)	6 / 75		Oposició
1987		(#4)	5 / 75	1	Oposició
1991		(#4)	12 / 75	7	Oposició
1995		(#4)	7 / 75	5	Coalició
1999	8,542	5.4 (#5)	4 / 75	3	Coalició
2003	7,087	4.4 (#6)	3 / 75	1	Coalició
2007	3,270	2.0 (#8)	2 / 75	1	Oposició
2011	12,651	7.62 (#6)	5 / 75	3	Oposició
2015	21,997	13.01 (#3)	10 / 75	5	Oposició
2019	15,154	8.75 (#5)	7 / 75	3	Coalició
2023	11,144	6.23 (#6)	5 / 75	2	Coalició

Parlament Europeu

Any	Vots	%	Escons	+/–	Notes
1979	511,967	9.03 (#4)	2 / 25	Nou	[2]
1984	120,826	2.28 (#7)	0 / 25	2	[3]
1989	311,990	5.95 (#5)	1 / 25	1	[4]
1994	481,826	11.66 (#4)	4 / 31	3	[5]
1999	205,623	5.80 (#6)	2 / 31	2	[6]
2004	202,502	4.25 (#8)	1 / 27	1	[7]
2009	515,422	11.32 (#5)	3 / 25	2
			3 / 26	=	[8]
2014	735,825	15.48 (#1)	4 / 26	1	[9]
2019	389,692	7.09 (#6)	2 / 26	2
			2 / 29	=	[10]
2024	522,815	8.40 (#5)	3 / 31	1

Referències

1. «Democrats ‘66 (D66) - The Democratic Society», 10-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-10. [Consulta: 22 novembre 2023].
2. «Kiesraad: Europees Parlement 7 juni 1979» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
3. «Kiesraad: Europees Parlement 14 juni 1984» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
4. «Kiesraad: Europees Parlement 15 juni 1989» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
5. «Kiesraad: Europees Parlement 9 juni 1994» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
6. «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 1999» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
7. «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 2004» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
8. «Kiesraad: Europees Parlement 4 juni 2009» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
9. «Kiesraad: Europees Parlement 22 mei 2014» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
10. «Kiesraad: Europees Parlement 23 mei 2019» (en neerlandès). Kiesraad, 04-06-2019 [Consulta: 19 juny 2019].

Enllaços externs

• (neerlandès) Democraten 66
• (anglès) Democrats 66