From Wikipedia, the free encyclopedia
De Re Coquinaria (en català, L'art de la cuina) o Ars Magirica[1] és el llibre de cuina més antic que es coneix.[1] Està escrit en llatí. Se sap que el va escriure una persona de nom Apicius però es desconeix qui, tot i que segons alguns testimonis que van deixar alguns personatges de l'època, que parlen de les seves classes de gastronomia i dels banquets que oferia, es podria tractar de Gravius Apicius.[1] L'original va ser redactat entre els segles I i III dC,[1] però el que ha perviscut és una versió abreujada d'aquest que data del segle iii.[1] La primera edició com a tal d'aquest llibre es va fer al segle xv,[1] l'any 1483,[2] encara en llatí. La primera traducció es va fer a l'italià, l'any 1852.
  | |
| Tipus | obra escrita |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Apicius (en)  |
| Llengua | llatí |
| Dades i xifres | |
| Gènere | llibre de cuina |
No s'ha de confondre aquest receptari per un de posterior, De Re Cibaria, de Pedro Ballester Pons, sobre la cuina menorquina i de mitjans del segle xx.
La idea d'autor no és igual en l'actualitat que en l'edat antiga, quan es va escriure aquest llibre. De Re Coquinaria és un recull d'obres tan modificades pel pas del temps que acaben perdent el contacte real amb el que hauria estat el nucli original. Per això, posar un nom, com Apici, en realitat serveix només per a omplir un casiller amb una etiqueta, però, tot i que potser va escriure algun dels textos continguts en aquesta obra, no se'n pot parlar de l'autor, amb el sentit que això té actualment.[3]
A més, tot i que està signat Apici, no sabem qui és aquesta persona. Hi ha diverses possibles identificacions cronològicament acceptables:[3]
Evidentment, després el llibre ha estat ampliat i modificat per altres autors i "ben aviat va deixar de ser seva, sobretot en el format que avui la coneixem".[6] Les addicions i correccions s'haurien fet amb els gustos de cada època a la qual es feien, o de cada cuiner en particular.
L'autor real del recull de receptes, que les va recopilar posteriorment al fet que Apici donés nom al llibre, és anònim[7] i d'una època molt posterior a ell, d'entre els segles IV i V dC.[7] Aquest recopilador hauria agrupat diverses receptes de diferents autors i les hauria posat sota el nom d'un d'ells.[7] Segurament no tenia una sòlida formació literària, el que explica, a més del fet de situar-lo en una època posterior a Apici, que el llenguatge utilitzat sigui un llatí "popular" tan allunyat del clàssic, en especial quan es tracta de receptes sospitoses d'haver estat preses directament de fonts gregues.[8] El fet que no dominés el llatí clàssic, però que tanmateix conegués el grec, que conegués bé la cuina però no prou com per a confondre's d'ingredient alguna vegada i l'èmfasi i interés que mostra en la dietètica fan pensar que es podria tractar d'un metge.[8]
Fins al segle ii aC, la cuina de l'antiga Roma era pràctica i senzilla, basada sobretot en la farina d'ordi, mill o midó. No va ser fins al seu contacte amb els grecs que aquesta es va començar, per imitació, a refinar i a desenvolupar-se prou com per a poder-ne crear llibres i tractats.[9] En canvi, la cuina de l'antiga Grècia sí que comptava anteriorment amb una tradició i obres especialitzades en gastronomia, a les quals els romans haurien pogut tenir contacte a partir del segle ii aC. La cuina romana hauria des de llavors evolucionat i tindria el seu punt culminant en Apici i el que va escriure.[9]
El llibre, o almenys la part que coneixem, descriu menjars de l'època en què es va redactar de tota la Mediterrània, tot i que es concentra en les receptes de les classes socials més pudents. Inclou sobretot els plats que formaven les dietes quotidianes i els banquets, i també hi ha alguna recepta exòtica, segons els criteris que suposem de l'època. Així i tot, per a les receptes sol explicar com fer-les més econòmiques o més cares, variant alguns ingredients, per exemple, i també explica què preparar amb les restes.
El llibre està dividit en onze llibres o seccions, en principi cada una d'elles dedicada a un tipus de producte, però, com passa també per exemple al molt posterior La cuynera catalana, hi ha receptes que estan fora de lloc. També hi ha algunes receptes duplicades i algunes que sembla que no estiguin senceres, que els falti alguna línia o simplement que estiguin truncades.
Les onze parts de l'obra són les següents:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
