David Minoves i Llucià

David Minoves i Llucià (Barcelona, 1969) és un activista polític i del moviment per la pau i la solidaritat internacional. Cursà estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i de Ciències Polítiques a la UNED.

David Minoves i Llucià

(2018)
Biografia
Naixement	1969 (54/55 anys) Barcelona
President Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
2015 –
Secretari general Jovent Republicà
20 març 1994 – 28 abril 1996 ← Joan Puigcercós i Boixassa – Camil Ros i Duran →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona Universitat Nacional d'Educació a Distància
Activitat
Ocupació	il·lustrador, activista polític
Partit	Esquerra Republicana de Catalunya (1986–)
Membre de	Bloc d'Estudiants Independentistes Assemblea Nacional Catalana
Lloc web	blocs.mesvilaweb.cat…

És president del CIEMEN des de 2015,^[1] membre del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana,^[2] membre de la Junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau i director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.^[3] Ha col·laborat com analista en diversos mitjans de comunicació com l'Ara, El Punt Avui TV, TV3, Catalunya Ràdio, Badalona Televisió i Nació Digital.^[4]

Biografia

Va ser membre de la Coordinadora de Col·lectius Independentistes d'Instituts des de 1986 i militant del Bloc d'Estudiants Independentistes després, fou representant dels estudiants a la Junta de Govern de la Universitat de Barcelona. Ha estat membre del moviment antimilitarista, del Moviment d'Objecció de Consciència al servei militar obligatori i de l'Assemblea d'Insubmisos de Catalunya.^[5]

Entrà a militar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) el 1986.^[6] Fou secretari general de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya de 1994 a 1996 i membre de la direcció d'ERC de 1996 a 2004 com a president de la Federació de Barcelona i responsable de Moviments Socials, i de 2008 a 2011 com a secretari de Política Institucional, secretari de Moviments Socials i secretari de Cooperació i Immigració.^[7]

Ha estat il·lustrador, tècnic de la Fundació Josep Irla, assessor a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament,^[8][9] (2004-2006), director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya (2006-2010) i responsable de Nova Ciutadania de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.

Va ser impulsor del Fòrum Social Català i de la Plataforma Aturem la Guerra. Promotor de la declaració de suport del Foro de Sao Paulo al dret a l'autodeterminació de Catalunya. És membre d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i de Stop Mare Mortum. Fou impulsor del Pacte Nacional pel Dret a Decidir^[10] i ha format part de la secretaria tècnica del Pacte Nacional pel Referèndum i de la Taula per la Democràcia, i va impulsar la campanya «Vota per mi»^[11] per a la participació de les persones sense dret a vot al referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017. És membre de la junta de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya des de 2010.^[12]

Referències

1. Casulleras, Josep. «Hi ha un trencament emocional preocupant en l'independentisme». Vilaweb, 25-08-2022. [Consulta: 12 juny 2023].
2. Bou, Marina. «L'ANC no pot perdre la capacitat d’actuar perquè segurament el que vindrà ara serà una Generalitat intervinguda». Revista Mirall, 23-03-2018. [Consulta: 12 juny 2023].
3. «Més 324 - Entrevista a David Minoves: "La majoria de refugiats ucraïnesos són dones joves amb canalla"». TV3, 16-06-2022. [Consulta: 12 juny 2023].
4. «David Minoves i Llucià». ICIP. [Consulta: 12 juny 2023].
5. Sallés, Quico. «L'exèrcit que va dividir ERC». Nació Digital, 08-07-2013. [Consulta: 12 juny 2023].
6. «1987. L'any de la Crida Nacional a ERC». Fundació Josep Irla, 4-2012, pàg. 22.
7. «Diez dirigentes de ERC votan contra el pacto» (en castellà). La Vanguardia, 12-07-2009. [Consulta: 12 juny 2023].
8. David Minoves nomenat nou director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Arxivat 2016-11-16 a Wayback Machine.. gencat, 26 de febrer de 2004
9. «Matí a 4 bandes: Entrevista a David Minoves». Ràdio 4, 21-12-2010. [Consulta: 12 juny 2023].
10. «Neix la Plataforma Sant Martí pel Dret a Decidir». Llibertat.cat.
11. «VOTA PER MI | Campanya adreçada als qui no poden votar l'1-O». Arxivat de l'original el 2018-02-02. [Consulta: 1r febrer 2018].
12. «Qui som». CIEMEN. [Consulta: 12 juny 2023].