historiador de l'art francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Daniel Arasse (Alger, 5 de novembre de 1944 - París, 14 de desembre de 2003) va ser un historiador de l'art francès, especialista en l'art renaixentista i italià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Daniel Dominique  5 novembre 1944 Alger (Algèria) |
| Mort | 14 desembre 2003 (59 anys) 13è districte de París (França) |
| Causa de mort | esclerosi lateral amiotròfica |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
| Director d'estudis École des hautes études en sciences sociales | |
| 1993 – | |
Director Institut français de Florence (en)  | |
| 1982 – 1989 ← Bernard Poli (en) – Noëlle Châtelet → | |
| Dades personals | |
| Formació | École Normale Supérieure (–1965) École des hautes études en sciences sociales |
| Director de tesi | André Chastel |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París (1993–2003) Florència (1982–1989) Roma (1971–1973) París (1969–1971) França |
| Ocupació | historiador de l'art |
| Ocupador | Universitat de París - Sorbonne (1969–1993) École des hautes études en sciences sociales Institut français de Florence (en) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Diane Bodart i Karim Ressouni-Demigneux |
| Família | |
| Pares | Raymond Arasse i Henriette Arasse |
| Premis | |
| |
Daniel Arasse era fill de Raymond i Henriette Arasse.[1] Graduat com a primer a l'École Normale Supérieure el 1965,[2] i després com a segon a l'agregació de lletres clàssiques, Daniel Arasse va començar tot seguit una tesi a la Sorbona amb André Chastel sobre l'art del Renaixement italià, al voltant del personatge de Bernardin de Siena. Arran d'un incident ocorregut a Florència el juliol de 1976 i relatat a Histoires de peintures ("La tesi robada”), va canviar de director i de tema per treballar sota la direcció de Louis Marin, a l' École des Hautes Etudes en Sciences Sociales (EHESS).[3]
Del 1969 al 1993, Daniel Arasse va ensenyar història de l'art modern, del segle XV al XIX, a la Universitat de París-IV (dos anys) a continuació a la Universitat de París-I.
De 1971 a 1973 va ser membre de l'Escola Francesa de Roma, que va abandonar per diferències amb el director Georges Vallet. De 1982 a 1989 va dirigir l'Institut Francès de Florència, on va crear el festival France Cinéma.[3] Des de l'any 1993 va ser director d'estudis de l'EHESS, on va ser elegit a partir de la seva candidatura tot i que mai havia defensat la seva tesi.
Independentment de la seva trajectòria professional, Daniel Arasse va ser apreciat pel gran públic per les seves qualitats com a divulgador i el seu amor per compartir [4] les seves anàlisis d'obres en què mira de no "sobreinterpretar-ne" el contingut: posa de manifest allò que és visible per a tothom, ens anima a buscar per nosaltres mateixos i a no sotmetre excessivament la figuració a l'ordre del discurs acadèmic. Vegi's en aquest sentit la seva anàlisi exemplar sobre el "bagul", cofre matrimonial obert i el nu presentats conjuntament a la Venus d'Urbino de Ticià.
El 2003, va comissariar l'exposició Botticelli al Musée du Luxembourg.
El maig de 2003 va participar en un documental sobre un quadre: La Mare de Déu de Laroque.[alpha 1] En aquest film opina sobre el quadre desconegut i l'atribueix al taller de Leonardo da Vinci, a Milà, entre 1490 i 1495.
Daniel Arasse va morir el 14 de desembre de 2003 al 13è districte de París,[1] als cinquanta-nou anys, a a causa de la malaltia de Charcot (esclerosi lateral amiotròfica), que se li va desenvolupar en només dos anys. Va ser enterrat el 22 de desembre al cementiri de Montparnasse (divisió 9).[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
