Dalhem

Dalhem
	Bandera
Tipus	municipi de Bèlgica
Localització
	50° 43′ N, 5° 43′ E
Estat	Bèlgica
Regió	Valònia
Província	província de Lieja
Districte	districte de Lieja
Capital	Dalhem
Conté la subdivisió	Berneau ; Bombaye ; Feneur ; Mortroux ; Neufchâteau ; Saint-André ; Warsage
Població humana
Població	7.331 (2017) (203,3 hab./km²)
Idioma oficial	Francès, való, limburguès
Geografia
Superfície	36,06 km²
Banyat per	Berwijn, Bolland i Ri d'Asse
Limita amb	Voeren ; Blegny
Organització política
• Mayor of Dalhem (en)	Arnaud Dewez (en) (2013–)
• Burgmestre	Jean-Claude Dewez
• Majoria	MR-PS
Identificador descriptiu
Codi postal	4607 Dalhem; 4607 Berneau ; 4607 Bombaye (Bolbeek) ; 4607 Feneur; 4607 Mortroux; 4608 Neufchâteau; 4606 Saint-André ; 4608 Warsage (Weerst)
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	04
Lloc web	dalhem.be

Dalhem (Dålem en való, ‘s-Graven-Dalhem (en neerlandès (poc usat)) és una municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. El 2007 tenia uns 6.500 habitants. Es troba a un promontori al conflent del Bolland i del Berwijn a l'inici de l'altiplà d'Herve.^[1]

Dades ràpides Tipus, Localització ...

Tanca

El primer esment del poble data del 1180 quan el comte de 's-Gravenvoeren va decidir de transferir el seu castell a Dalhem que va esdevenir així la capital del País de Dalhem. La seu del tribunal va romandre a 's-Gravenvoeren. Fins al 1085 el territori pertanyia a Herman II de Lotaríngia. El 1239, el duc de Brabant Enric II va combatre el comte de Dalhem, Teodoric d'Hochstaden que va cedir el territori al duc, el país de Dalhem va esdevenir una unió personal amb Brabant. El 1648 durant la guerra dels Vuitanta Anys, va pertànyer als estats de la República de les Set Províncies Unides. La presència de l'escut de la Casa d'Orange-Nassau damunt la porta de la casa de la vila data d'aquesta època. Del castell fortificat només queden unes ruïnes. El 1661, després del Tractat de partició una part del País de Dalhem serà incorporat als Països Baixos espanyols ocupats per Castella, però Dalhem, Sant Andreu, Bolbeek, Feneur, Berneau i Trembleur queden un exclavament de la República fins que al Tractat de Fontainebleau (1785) passaron als Països Baixos austríacs durant el regne de Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic. De l'entitat actual, tots els nuclis pertanyien al comtat, tret de Mortroux que era part del ban de Herve al ducat de Limburg.