Còrsega i Sardenya
From Wikipedia, the free encyclopedia
La província romana de Còrsega i Sardenya (llatí: Corsica et Sardinia) fou una província romana que agrupava les illes de Còrsega i Sardenya, cedides per Cartago al segle iii aC, després de la Primera Guerra Púnica.[1]
Corsica et Sardinia (la) Sardinia et Corsica (la) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | Càller | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 238 aC | ||||
Dissolució | 445 | ||||
Següent | Regne Vàndal | ||||
La importància estratègica de les dues places, situades enmig del Mediterrani, van fer d'aquesta província un objectiu militar per als cartaginesos, amb diverses incursions, i posteriorment també per als romans. Eren també lloc de desterrament per als militars i polítics imperials.
La província va ser conquerida pels vàndals el 456. Belisari va reconquerir-la a principis del 534.[2] Tanmateix, l'Imperi Romà d'Orient no va poder conservar-la per la gran quantitat de fronts oberts al mateix temps, de manera que segles després Còrsega fou presa pels longobards i Sardenya esdevingué gradualment independent.