El cuó[2] (Cuon alpinus) és una espècie de cànid salvatge asiàtic i l'únic membre vivent del gènere Cuon.
Cuon alpinus  | |
|---|---|
_cropped.jpg) | |
| Dades | |
| Període de gestació | 61 dies |
| Longevitat màxima | 16,1 anys |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Espècie amenaçada | |
| UICN | 5953 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Canidae |
| Gènere | Cuon |
| Espècie | Cuon alpinus (Pallas, 1811) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Canis alpinus |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Taxonomia i evolució
Subespècies extintes
C. a. europeaeus: subespècie extinta del Plistocè mitjà i superior (possiblement Holocè) d'Europa.
Subespècies actuals
Se'n reconeixen dos grups filogeogràfics:
Grup septentrional: distribuït a l'Àsia Oriental arribant al sud fins a l'Himàlaia i al riu Ian-tsé. Inclou:
- C. a. alpinus: inclou antiquus.
- C. a. fumosus
- C. a. hesperius: inclou jason.
- C. a. primaveus
- C. a. laniger
Grup meridional: Distribuït a l'Àsia Sud-Oriental, des de l'Índia fins al Sud de la Xina i arribant a Malàsia i Sumatra. Inclou:
- C. a. lepturus: inclou poblacions clamitans
- C. a. dukhunensis
- C. a. adjustus
- C. a. infuscus: sinònim de C. a. rutilans
- C. a. sumatrensis
- C. a. javanicus
Descripció
Pesa de 12 a 20 kg, fa uns 90 cm de llargada i uns 50 cm d'alçada fins a les espatlles. [3] La cua fa de 35 a 45 cm de llargada. El dimorfisme sexual és poc considerable. El musell és ample i curt. Les orelles són grosses i arrodonides.[4]
El pelatge del darrere i els costats és de vermell a marró i la resta blanquinós.
El cuó corre el perill d'encomanar-se de malalties infeccioses si es troba amb altres animals, especialment cànids com els gossos. Aquest cànid asiàtic és un supervivent del darrer període glacial.[5]
Distribució i hàbitat
El cuó és originari del sud de l'Àsia. Històricament es distribuïa per l'Índia, la Xina i fins a Malàisia i Indonèsia amb Java com a límit sud. En el passat geològic també vivia a Europa[6] (incloent-hi els Països Catalans[7]) i Nord-amèrica.[8] Darrerament, ocupa una àrea molt més reduïda.
Viu en hàbitats diversos, normalment en boscos secs o humits caducifolis, però també a la jungla i a la selva, i fins i tot en prats alpins o l'estepa. Als deserts no n'hi ha.
Ecologia i comportament
És sobretot diürn i caça preses petites com les llebres. Tanmateix, en grup, pot caçar cérvols i -tot i que rarament- gaurs.
Estat de conservació
L'espècie es considera en perill d'extinció i s'estima una població d'entre 950-2200 individus adults.[9]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
