From Wikipedia, the free encyclopedia
En els artròpodes, la cutícula és la capa més exterior del tegument, immediatament per sobre de l'epidermis i segregada per aquesta. És una formació rígida, acel·lular (sense cèl·lules), d'estructura complexa i composta per quitina, entre altres substàncies. La seva funció és doble; d'una banda és una capa rígida protectora i impermeable; en segon lloc, és i punt d'ancoratge dels músculs d'animal, de manera que actua com a esquelet intern (endoesquelet).
L'epidermis no és part de la cutícula, però és el teixit viu que la segrega. Està formada per una sola capa de cèl·lules epitelials cúbiques o cilíndriques que descansen sobre la làmina basal, una capa molt prima, amorfa i acel·lular de teixit conjuntiu que les separa de la cavitat general del cos (hemocel). Existeixen diversos tipus de cèl·lules epidèrmiques:
La cutícula és una estructura rígida, acel·lular i complexa; forma el revestiment més extern del cos i dels apèndixs així com les altres estructures d'origen ectodèrmic, com l'estomodeu, el proctodeu, el sistema traqueal, etc.; a més, la cutícula s'invagina per formar els apodemes (endoesquelet) on s'insereixen els músculs. La cutícula sol portar ornamentacions externes, com ara solcs, arrugues, pèls o escates.
La grossor de la cutícula varia en els diferents grups d'artròpodes, així com a les diferents regions del cos: pot ser summament prima, de menys d'1 μm com en algunes larves de mosquit o pot constituir una veritable cuirassa de més de 3 mm de gruix, com en el cas de Limulus. A més, en els crustacis i diplòpodes està calcificada, la qual cosa augmenta la seva rigidesa.
La cutícula acabada de formar és flexible i elàstica, però experimenta el procés d'esclerificació mitjançant el qual es formen plaques endurides denominades esclerites entre les quals hi ha zones no esclerificades, denominades membranes articulars, que conserven la flexibilitat i permeten el moviment de l'animal.
La cutícula està formada per dues capes diferents, una d'externa i prima denominada epicutícula, i una altra d'interna i més gruixuda denominada procutícula.
Representa sol un 5% de la cutícula; està composta per ceres i lipoproteïnes (en especial cuticulina). No té quitina. Donat que és impermeable, la seva funció és evitar la pèrdua d'aigua per transpiració. En general consta de quatre capes: epicutícula interna, epicutícula externa, capa de ceres i capa de ciment; les dues primeres estan travessades pels canals porosos.
Forma el 95% del gruix de la cutícula i és la responsable de la seva rigidesa. Està composta per quitina i diverses proteïnes (escleroproteïnes). La quitina és un polisacàrid fibril·lar, flexible, elàstic i permeable, derivat de la N-acetil-glucosamina. Les escleroproteïnes, entre les quals destaquen l'artropodina, l'esclerotina i la resilina, atorguen rigidesa a la cutícula. A més, la rigidesa pot incrementar-se per dipòsits de sals minerals, bàsicament carbonat de calci i fosfat de calci, que poden ser molt abundants en crustacis.
La procutícula té dues capes, l'exocutícula i l'endocutícula, de vegades separada per la mesocutícula.
L'esquelet intern és el conjunt d'apodemes (invaginacions del tegument) on s'insereixen els músculs. Els apodemes es disposen metamèricament i la seva forma és variable, de cresta, de branca, de placa, etc. Els apodemes molt prims es denominen tendons.
Els més destacats són:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.