Cursa il·legal
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una cursa il·legal és una competició d'automobilisme o motociclisme que es fa sense el permís de les autoritats. Açò sol fer referència a curses fetes en la via pública.[1] N'hi ha dos tipus: les curses espontànies, quan per exemple dos conductors es troben l'ú a costat de l'altre davant un semàfor i les curses organitzades amb un gran nombre de participants, una moda que s'ha desenvolupat als Estats Units als anys 1950,[2] que des de la primeria del segle xx s'ha popularitzat a Europa.[3] Hi grups internacionals actius arreu al món que realitzen importants guanys econòmics: pels drets d'inscripció, el marxandatge i la venda de material audiovisual.[3]
Pel seu caràcter il·legal, aquest tipus de curses és més perillós. Com que els corredors i els vehicles moltes vegades manquen d'equipament de seguretat, són més propensos a accidents greus. Sovint els autos són afinats per amateurs. A més, la naturalesa d'aquestes curses genera el perill de danyar lesionar altres persones i la propietat d'altri.
A Catalunya del Nord, s'aplica el code la route francès de 2014. L'organització d'una cursa il·legal hi es penat amb sis mesos de presó i una multa de 18.000 euros.[4] A més, els conductors risquen persecució penal quan posen en perill altres usuaris o causen danys a persones o a la infraestructura. A l'estat espanyol, participar en competicions i curses de vehicles no autoritzades és considerat una infracció grave,[5] així com la conducció temerària. Segons l'article 52 qualsevol publicitat que inciti a la conducció temerària és prohibida.[5] La infracció implica la pèrdua de sis punts al carnet.[6] A més, pot constituir un delicte quan el conductor ha posat en perill la seguritat dels altres usuaris, causat un accident o altres danys, etc. A l'Alguer i la resta d'Itàlia les curses clandestines són prohibides i multades de 849 a 3396 euros per als participants i 25.000 a 100.000 euros per als organitzadors, a més d'u a tres anys de presó.[7]