Cultura d'Escòcia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cultura escocesa és una síntesi de les cultures —principalment celtes, pictes i angleses— dels diferents pobles que han habitat al país. Els relleus naturals, que delimiten geogràficament les Terres altes, muntanyoses i aïllades, al nord, i les Terres baixes, més obertes als intercanvis culturals i comercials amb Anglaterra, han tingut un paper important en l'establiment del panorama cultural escocès. La història d'Escòcia ha marcat aquesta diversitat d’orígens, per part dels diferents pobles que han habitat el país. Durant l'edat antiga i l'alta edat mitjana, els celtes o gaels, a l'oest, els pictes, al nord, i els britans, al sud, constituïen un mosaic de cultures i llengües, també influïdes per les invasions vikingues. Aquests orígens diversos es reflecteixen encara a principis del segle xxi en les diferents llengües parlades a Escòcia, anglès, scots i gaèlic escocès, així com en les diferents mitologies reflectides en llegendes i creences populars. Des de finals de l'edat mitjana, la unificació política d’Escòcia va comportar una disminució de la diversitat cultural, tot i que la divisió entre les Terres baixes i les Terres altes continua sent molt present actualment.
El sistema de clans va constituir la base de la societat escocesa fins al segle xviii. L’Acta d'Unió va unir Escòcia a Anglaterra el 1707 formant el Regne de Gran Bretanya. Els alçaments, els aixecaments jacobites, van dividir el país entre el 1715 i el 1745, mentre que els filòsofs escocesos de la Il·lustració van participar en gran part del moviment il·lustrat europeu, particularment David Hume i Adam Smith. El 1746, el fracàs de l'últim aixecament jacobita va tenir com a resultat una repressió de diversos símbols nacionals, com el tartà, el kilt o la gaita, i en la desintegració de la societat tradicional. Al segle xix, la revolució industrial, combinada amb els Highland Clearances (moviments massius d’emigració cap al Nou Món) modificarà radicalment el panorama cultural escocès.
En aquest moment la cultura tradicional escocesa va rebre una considerable contribució de la cultura anglesa. Va ser en aquest context que dos grans autors escocesos, Robert Burns i Sir Walter Scott, van celebrar cadascun la singularitat escocesa, que posteriorment es va integrar a la Renaixença escocesa amb matisos més nacionalistes. L'esport també es va desenvolupar amb el futbol que va guanyar ràpidament una gran popularitat mentre que el golf es va anar codificant gradualment.
A principis del segle xxi, el nacionalisme cultural escocès coexistia amb una política d’unitat al Regne Unit, i el patrimoni cultural tenia un pes variable sobre el sentiment de pertinença nacional. Diverses organitzacions públiques i privades asseguren la preservació d’aquest patrimoni, alguns aspectes del qual s’han estès a la resta del món, particularment a Amèrica del Nord.