Cultura Calima
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Cultura Calima és un grup de cultures de l'Amèrica precolombina que es trobaven a l'occident de Colòmbia, a l'actual departament del Vall del Cauca, a les valls dels rius San Juan, riu Dagua i riu Calima. Es van establir entre el 1600 a.c i el Segle sisè d.c. i no van cohabitar de manera simultània. És una regió caracteritzada per suaus pujols, abundant aigua i un clima temperat que abasta els municipis de: Restrepo, Calima-Darién i, de manera parcial a Yotoco i Vijes.[1]
L'ús d'aquesta nomenclatura està en discussió, ja que la nova orientació de la recerca arqueològica a Colòmbia ha emfatitzat l'anàlisi des d'un punt de vista d'un procés regional que es va desenvolupar a la vall del riu Calima, per al qual es proposen tres fases o tres cultures: la Ilama, la Yotoco y la Sonso.[2]
Com a resultat de les excavacions arqueològiques en aquesta regió s'ha observat terrasses, que van ser construïdes per als seus habitatges, pintures rupestres, tombes, ceràmiques i joies. El nom Calima, es refereix a la zona geogràfica on s'han trobat els vestigis arqueològics i no als aborígens que van habitar la regió.
El Museo del Oro Calima[3] i el Museo Arqueológico Calima alberguen importants col·leccions d'aquestes cultures.[4]