El culteranisme també anomenat gongorisme és un dels corrents principals de la literatura barroca en castellà, derivat del conceptisme.[1] Es basa en la complicació formal, amb referències clàssiques, molts llatinismes i cultismes i paraules poc usuals, preferentment esdrúixoles i derivades. El seu màxim exponent és Luis de Góngora,[2] i a l'inici era un terme despectiu.[1]
Les obres culteranes volen suscitar l'admiració del lector per una pretesa perfecció, en crear un món il·lusori de bellesa.[1] Altres autors eren Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa, Salvador J.Polo de Medina, Juan de Tassis y Peralta i la mexicana sor Juana Inés de la Cruz.[1]
| « | castellà: Era del año la estación florida en que el mentido robador de Europa […] luciente honor del cielo en campos de zafiro pace estrellas. | català: Era la primavera quan el mentider [Zeus, disfressat de bou], va raptar Europa […] lluint honor del cel en camps de safir peix estrelles. | » |
| — Luis de Gongora, Soledades[3] | |||
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
