pell d'animal adobada From Wikipedia, the free encyclopedia
El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.
També s'anomena cuir la pell sense adobar del bestiar gros. La capa més exterior de la pell de l'animal s'anomena pell-flor. La pell es talla en diverses làmines paral·leles a l'exterior i, amb les interiors, s'obté el que en diem pell girada o serratge.[1]
El cuir té propietats de resistència i flexibilitats adequades per a la seua manipulació i ús com a matèria primera. Les diverses substàncies químiques d'adob fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials de guanteria, confecció, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata.
L'ús del cuir data del període Naqada de l'antic Egipte al voltant del 4000 aC.[2] Abans de la possibilitat de transportar carn congelada a grans distàncies el cuir de les vaques per exemple tenia més valor que la carn.
La paraula cuir o cuiro ve del llatí cuirum (pell adobada d'animals).[3]
Una classificació natural dels tipus de cuir es basa en l’espècie animal de la qual procedeix. Cada cuir té unes característiques que el fan més adequat per a un servei determinat: gruix, flexibilitat, resistència al desgast, ...
Els cuirs de bovins són els més importants des del punt de vista quantitatiu.[4][5]
Els cuirs d'ovins s'han valorat poc històricament però són molt utilitzats.[6][7]
Menys suaus i flexibles que els cuirs dels bovins, són difícils de treballar. Per això no se'n fan sabates, però sí maletes o tapisseries de vehicles.[9]
La producció de cuir de cavall ha estat important en certs territoris i èpoques determinades. Alguns documents permeten comparar la seva impotència relativa.[10]
El cuir d'estruç ha estat esmentat des de temps antics.[11] Actualment és una pell de luxe, emprada en sabateria i bosses de mà.[12]
La pell de cangur és preuada per a fabricar estris diversos. Particularment guants.[13]
La pell de tauró, ben seca, es pot utilitzar com una llima per polir la fusta, el marfil o els metalls.[14]
Un cop mort l'animal, el pas previ a l'obtenció de cuir és l'operació de separar la pell de la resta del cos. Operació designada amb els termes d'escorxar o espellar.
Les condicions inicials poden ser molt diferents: un bisó de grans dimensions abatut en una plana nord-americana, morsa congelada en territoris àrtics, conill, esquirol, serp, tauró, ... Les pells dels animals capturats pels trampers es recullen amb els animals congelats.
Hi ha ganivets i ganivetes especials per a escorxar.[16] Hi ha animals que requereixen una subjecció especial o ser penjats per a ser espellats amb comoditat.
A més de l’exposició genèrica de les propietats dels cuirs, un esment de casos puntuals diversos hauria de permetre l’aproximació a la realitat global de la importància d’aquests materials. Vegeu una relació cronològica, aleatòria i incompleta, a continuació.
| « | Los Soldados del Presidio de Californias, de quienes la justicia y la equidad nos obligan a decir, que trabajaron infinito en esta Expedición, usan de dos géneros de armas, ofensivas y defensivas : las defensivas son la Cuera y la Adarga. La primera cuya hechura es semejante a la de una Casaca sin mangas, se compone de seis, o siete azes de pieles blancas de Venado agamuzadas, impenetrable á las flechas de los Indios, como no estén disparadas de muy cerca. La Adarga es de dos hazes de cuero de Toro crudo, se maneja con el brazo izquierdo, y desvian con ella las jaras, o flechas, defendiendose el Ginete a sí, y a fu Caballo: usan ademas de las dichas una especie de delantal de baqueta prendido á la cabeza de la silla con cayda a uno y otro lado, que llaman armas o defensas, que les cubren los muslos, y piernas para no lastimarse, corriendo en el Monte. Sus armas ofensivas son la lanza, que manejan diestramente a caballo, una espada ancha, y una Escopeta corta que llevan metida y afianzada en su funda. Son Hombres de mucho aguante, y sufrimiento en la fatiga; obedientes, resueltos, ágiles, y no dificultamos decir que son los mayores Ginetes del Mundo, y de aquellos Soldados que mejor ganan el Pan al Augusto Monarca a quien sirven. | » |
| — Diario histórico de los viages de mar, y tierra hechos al norte de la California. Miquel Constançó. 1770.) | ||
.jpg)
| « | ... yo quiero un lazo trenzado, mezcla de toro y guanaco ... | » |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
