![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/WLM14ES_-_10072005_170647_7840_-_.jpg/640px-WLM14ES_-_10072005_170647_7840_-_.jpg&w=640&q=50)
Cristo de la Vega
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Cristo de la Vega, antigament Santa Leocadia fuera muros, és una antiga ermita construïda fora del nucli antic —al nord-oest d'aquest— a la ciutat de Toledo, a Castella - la Manxa. Consisteix en un temple del segle segle xix que compta amb un absis d'estil mudèjar, romanent de l'església original erigida entorn del segle segle xiii.[1]
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Ermita ![]() | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura mudèjar ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Toledo (Espanya) ![]() | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Identificador | RI-51-0000944-00000 | |||
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Ermita_del_Cristo_de_la_Vega_%28Toledo%29_%286035061223%29.jpg/640px-Ermita_del_Cristo_de_la_Vega_%28Toledo%29_%286035061223%29.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/1850%2C_Espa%C3%B1a_art%C3%ADstica_y_monumental%2C_vistas_y_descripci%C3%B3n_de_los_sitios_y_monumentos_m%C3%A1s_notables_de_espa%C3%B1a%2C_vol_3%2C_Bas%C3%ADlica_de_Santa_Leocadia_en_Toledo_%28cropped%29.jpg/640px-thumbnail.jpg)
Segons la tradició, en el lloc, on s'hauria enterrat a la patrona de Toledo, santa Leocàdia, s'hauria aixecat primer una ermita i posteriorment una basílica visigoda.[1] En el recinte es van trobar restes d'una edificació de data tardorromana, dels quals s'ha especulat que podrien pertànyer a un martyrium de Leocàdia.[2]
Va ser declarada monument historicoartístic pertanyent al Tresor Artístic Nacional el 3 de juny de 1931, durant la Segona República, mitjançant un decret publicat el dia 4 d'aquest mateix mes en la Gaceta de Madrid, amb la rúbrica del president del Govern provisional de la República Niceto Alcalá-Zamora i el ministre d'Educació Pública i Belles arts Marcelino Domingo i Sanjuán.[3]
Enfront d'ella es va construir un monument al Sagrat Cor de Jesús, finalitzat en 1933.[4]
El 2001 va ser delimitat l'entorn de protecció de l'edifici que en aquells dies comptava ja amb l'estatus de Bé d'Interès Cultural.[5]