Crida Demòcrata Cristiana

Crida Demòcrata Cristiana (neerlandès Christen Democratisch Appèl CDA) és un partit polític neerlandès fundat el 1980, després de l'aliança del 1977 del Partit Popular Catòlic, el Partit Antirevolucionari i la Unió Cristiana Històrica.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Crida Demòcrata Cristiana

(nl) Christen Democratisch Appèl
Dades
Nom curt	CDA
Tipus	partit polític
Ideologia	democràcia cristiana ecologisme principi de subsidiarietat europeisme
Alineació política	centredreta
Forma jurídica	fundació
Història
Creació	23 juny 1973:  Coalició 25 abril 1975:  Organització paraigua 11 octubre 1980
Activitat
Membre de	Partit Popular Europeu Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) Internacional Demòcrata de Centre
Afiliats	31,916
Governança corporativa
Seu	Buitenom, 18 la Haia (Països Baixos)
Presidència	Mark Buck
Joventuts	Crida Jove Demòcrata Cristiana
Senadors	6 / 75
Diputats	5 / 150
Eurodiputats	5 / 29
Altres
Color
Número de telèfon	[phone]
Lloc web	cda.nl

Ideologia

És un partit cristià democràtic, però la Bíblia és només una font d'inspiració, tot i que té diputats jueus, hindús i musulmans. Defensa propietat, justícia i solidaritat, l'església ha de treballar conjuntament amb l'estat en temes com benestar social i beneficència, subsidiarietat (concepte protestant d'esfera de sobirania), estat no ho ha de controlar tot, és centrista amb tics conservadors: oposició entrada de Turquia a la Unió Europea, menys tolerància amb drogues, avortament, prostitució o eutanàsia, més escoles i hospitals no regulats per estat.

Antecedents

Vers el 1880 els partits catòlic i protestant van fer una coalició per tal de crear escoles religioses. El 1888 es formà el primer govern cristià-democràtic d'Aeneas Baron Mackay, i el 1894 els conservadors antipapistes abandonaren el Partit Antirevolucionari per a crear la Unió Cristiana Històrica. La divisió entre els partits es produí per temes com la representació neerlandesa a la Santa Seu o el futur de les Índies Neerlandeses. Des del 1918 ambdós partits van tenir la majoria al Parlament neerlandès fins al 1967. Després de la Segona Guerra Mundial els tres partits cristianodemocrates eren el Partit Antirevolucionari, la Unió Cristiana Històrica i el Partit Popular Catòlic KVP.

Formació

A partir dels anys seixanta la societat neerlandesa es va secularitzar i els tres partits van perdre electors. Mentre que a les eleccions de 1963 els tres partits tenien el 61% dels vots, a les de 1972 havien baixat al 32%, cosa que els va obligar a treballar plegats. El 1967 es va formar el Grup dels 18, per tal de planejar la futura col·laboració dels tres partits.

EL 1968 els líders dels tres partits Norbert Schmelzer (KVP), Barend Biesheuvel (ARP) i Jur Mellema (CHU) anunciaren en públic que treballarien plegats, cosa que va donar bons resultats a nivell local. El 1971 van presentar un programa electoral comú. Després del desastre electoral de 1972, Piet Steenkaamp fou encarregat de formar un nou partit amb la coalició dels tres, cosa que es va formalitzar el 1973, però el govern de Joop den Uyl (PvdA) va frustrar-la, ja que no hi volia membres de la CHU. Així tots tres van decidir formar un únic grup parlamentari.

Consolidació

A la caiguda de Den Uyl el 1977 els tres es van presentar en una llista comuna, CDA, encapçalada per Dries van Agt, antic ministre de justícia amb Den Uyl, amb un programa centrista. Els resultats de les eleccions de 1977 l'obligaren a dialogar amb den Uyl, però la seva animositat va frustrar les converses i finalment pactaren govern amb el VVD (conservadors liberals), cosa que provocà escissions dels elements més progressistes. L'11 d'octubre de 1980 els tres partits deixaren d'existir com a tals i la nova CDA fou fundat com a partit unitari. A les eleccions de 1981, CDA i VVD perderen la majoria i hagueren de pactar amb el PvdA, amb van Agt com a cap de govern i den Uyl com a vicepresident, però els enfrontaments personals entre ambdós forçarien noves eleccions el 1982.

Després de les eleccions es formà un govern majoritari de CDA-VVD dirigit pel nou cap, Ruud Lubbers, que inicià un nou programa de reforma de la jubilació, liberalització de serveis públics, retalls pressupostaris i de pensions. Lubbers va vèncer a les eleccions de 1986 i 1989 i pogué governar amb el VVD. Però a les eleccions de 1989 hagué de cooperar amb el PvdA. Però els conflictes personals dins el govern i les reformes de les pensions li passaren factura i a les eleccions de 1994 va perdre, i per primer cop des de 1918, passà a l'oposició i sense cap ministre la govern. El partit es va veure immers en lluites internes pel lideratge i l'adaptació de les noves idees comunitàries.

Després de les tumultuoses eleccions de 2002, en les que va ser assassinat Pim Fortuyn, va rebre molt suport electoral ja quer era vist com un partit estable, i participà en la coalició de Balkenende amb VVD i LPF, però les lluites internes dins la Llista Pim Fortuyn van provocar noves eleccions el 2003, del que derivà una nova coalició entre conservadors i progressistes, i que proposà un ambiciós programa de reformes, incloses lleis restrictives a l'emigració, democratització de les institucions polítiques i reforma de les lleis laborals i de la seguretat social. Després de les eleccions de 2006 va formar una nova coalició amb el PvdA i la Unió Cristiana, més progressista i caracteritzat per un augment de la despesa pública i dels impostos. Després de les eleccions de 2010 va formar una nova coalició amb el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia i el polèmic suport parlamentari del partit xenòfob Partit per la Llibertat (PVV). El govern va caure el 23 d'abril de 2012 degut al fet que el CDA i el VVD no van aconseguir arribar a un acord amb el PVV per implementar noves mesures per reduir al dèficit fiscal.^[1] A les eleccions del setembre de 2012, el PVV va disminuir significativament la seva representació i va passar a l'oposició.

Resultats electorals

Pieter Heerma, Leader in the House of Representatives since 2022.

Cambra de Representants

Any	Líder	Vots	%	Escons	+/–	Govern
1977	Dries van Agt	2,653,416	31.9 (#2)	49 / 150	1	Coalició
1981		2,677,259	30.8 (#1)	48 / 150	1	Coalició
1982		2,420,441	29.4 (#2)	45 / 150	3	Coalició
1986	Ruud Lubbers	3,172,918	34.6 (#1)	54 / 150	9	Coalició
1989		3,140,502	35.3 (#1)	54 / 150	=	Coalició
1994	Elco Brinkman	1,996,418	22.2 (#2)	34 / 150	20	Oposició
1998	Jaap de Hoop Scheffer	1,581,053	18.4 (#3)	29 / 150	5	Oposició
2002	Jan Peter Balkenende	2,653,723	27.9 (#1)	43 / 150	14	Coalició
2003		2,763,480	28.6 (#1)	44 / 150	1	Coalició
2006		2,608,573	26.5 (#1)	41 / 150	3	Coalició
2010		1,281,886	13.6 (#4)	21 / 150	20	Coalició
2012	Sybrand Buma	801,620	8.5 (#5)	13 / 150	8	Oposició
2017		1,301,796	12.4 (#3)	19 / 150	6	Coalició
2021	Wopke Hoekstra	989,385	9.5 (#4)	15 / 150	4	Coalició
2023		339,876	3.33 (#7)	5 / 150	10	TBD

Senat

Any	Vots	Pes	%	Escons	+/–
1977				11 / 75	5
1980				27 / 75	3
1981				28 / 75	1
1983				26 / 75	2
1986				26 / 75	=
1987				26 / 75	=
1991				27 / 75	1
1995				19 / 75	8
1999				20 / 75	1
2003		46,848	29.0 (#1)	23 / 75	3
2007		43,501	26.7 (#1)	21 / 75	2
2011	86	24,260	14.6 (#3)	11 / 75	10
2015	89	25,145	14.9 (#2)	12 / 75	1
2019	76	19,756	11.4 (#3)	9 / 75	3
2023	47	13,136	7.34 (#5)	6 / 75	3

Parlament Europeu

Esther de Lange, Lider al Parlament Europeu des de 2019

Any	Vots	%	Escons	+/–	Notes
1979	2,017,743	35.60 (#1)	10 / 25	Nou	[2]
1984	1,590,218	30.02 (#2)	8 / 25	2	[3]
1989	1,813,035	34.60 (#1)	10 / 25	2	[4]
1994	1,271,840	30.77 (#1)	10 / 31	=	[5]
1999	951,898	26.94 (#1)	9 / 31	1	[6]
2004	1,164,431	24.43 (#1)	7 / 27	2	[7]
2009	913,233	20.05 (#1)	5 / 25	2
			5 / 26	=	[8]
2014	721,766	15.18 (#2)	5 / 26	=	[9]
2019	669,555	12.18 (#3)	4 / 26	1
			5 / 29	1	[10]
2024	588,617	9.45 (#4)	3 / 31	2

Referències

1. Andrew Rettman. «Opposition parties rescue Dutch budget plan» (en anglès). Brussels: EU Observer, 27 d’abril 2012. [Consulta: 25 maig 2024].
2. «Kiesraad: Europees Parlement 7 juni 1979» (en neerlandès). Kiesraad.
3. «Kiesraad: Europees Parlement 14 juni 1984» (en neerlandès). Kiesraad.
4. «Kiesraad: Europees Parlement 15 juni 1989» (en neerlandès). Kiesraad.
5. «Kiesraad: Europees Parlement 9 juni 1994» (en neerlandès). Kiesraad.
6. «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 1999» (en neerlandès). Kiesraad.
7. «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 2004» (en neerlandès). Kiesraad.
8. «Kiesraad: Europees Parlement 4 juni 2009» (en neerlandès). Kiesraad.
9. «Kiesraad: Europees Parlement 22 mei 2014» (en neerlandès). Kiesraad.
10. «Kiesraad: Europees Parlement 23 mei 2019» (en neerlandès). Kiesraad, 04-06-2019.