Criança d'infants
procés de promoure i donar suport al desenvolupament dels fills / From Wikipedia, the free encyclopedia
La criança o educació dels fills és el procés de promoure i donar suport al desenvolupament físic, emocional, social, econòmic i intel·lectual d'un nen, des de la infància fins a l'edat adulta. La criança dels fills es refereix a tots els aspectes de la criança d'un nen, a part de la relació biològica.[1]
Els encarregats més comuns són els pares biològics del nen en qüestió, encara que en altres casos poden ser un germà gran, un avi, un tutor legal, tia, oncle o un altre membre de la família o un amic de la família.[2]
Els governs i la societat també poden tenir un paper en la criança dels nens. En molts casos, els nens orfes o abandonats reben cura de pares dels que no tenen cap relació de sang. Altres poden ser adoptats, criats en llars d'acolliment, o col·locats en un orfenat. Les habilitats de la criança varien, i un pare amb bones habilitats pot ser ser un bon pare.[3]
El pediatre i psicoanalista anglès Donald Winnicott descriu que el concepte de la paternitat és «prou bona» quan es compleix un mínim de requisits previs per al desenvolupament saludable del nen. Winnicott va escriure, «La mare prou bona ... comença amb una adaptació gairebé completa a les necessitats del seu nadó, i quan avança el temps ella s'adapta menys i menys completament, de manera gradual, d'acord amb la creixent capacitat del nen per a fer front al seu fracàs.» [4]
Les opinions sobre les característiques que fan que un pare sigui bo o «prou bo» varien d'una cultura a una altra. A més, la investigació ha donat suport que la història dels pares, tant en termes de relacions de qualitat variable així com la psicopatologia dels pares, sobretot arran de les experiències adverses, pot influir fortament en els resultats de la sensibilitat dels menors per part dels seus progenitors.[5][6][7]