![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Crat%25C3%25A8re_%25C3%25A0_volutes_-_Peintre_des_Niobides.jpg/640px-Crat%25C3%25A8re_%25C3%25A0_volutes_-_Peintre_des_Niobides.jpg&w=640&q=50)
Crater (recipient)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un crater o una cratera (paraula que ve del grec κρατῆρ) era un atuell grec de gran capacitat i amb dues nanses, destinat a contenir una barreja d'aigua i vi, (els antics rares vegades bevien el vi pur). Amb aquesta barreja s'omplien les cílix de vi. Es duia al lloc del menjar i es dipositava en el terra o sobre una tarima. El coper (anomenat en llatí pincerna o pocillator) administrava el líquid amb una cullera (anomenada en llatí cyathus) i omplia el kílix dels invitats.[1]
![]() ![]() | |
Tipus | recipients de l'antiga Grècia ![]() |
---|---|
Característiques | |
Material | ceràmica, bronze, argent, vidre i pedra ![]() |
S'utilitzava també en el culte religiós, on es posava la beguda que es prenia després de les libacions. A les festes populars i als festivals religiosos, els déus ordenaven que es posessin craters pels carrers. També s'usaven als funerals i als ritus mistèrics, i era un dels objectes que s'acostumava a oferir als temples. Heròdot diu que Giges, rei de Lídia, va oferir a l'Oracle de Delfos sis craters d'or, cadascun d'un pes de cinc talents.[2]