Cos Civil de Conservació
Programa públic d'ocupació / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Cos Civil de Conservació, anglès: 'Civilian Conservation Corps' (CCC) va ser un programa de treball públic, que va estar en funcionament entre 1933 i 1942 als Estats Units, i estava dirigit a homes solters a l'atur, com a part del New Deal. Originalment dirigit a homes entre 18 i 25 anys, posteriorment es va ampliar a homes joves entre 17 i 28 anys.[1] Robert Fechner va dirigir el programa. Va ser una part important del New Deal del president Franklin D. Roosevelt's, i proporcionava feines manuals no qualificades relacionades amb la conservació i el desenvolupament de recursos naturals en zones rurals de propietat federal, estatal o local. El CCC va ser dissenyat per proporcionar llocs de treball a homes joves i alleujar les famílies que tenien dificultats per trobar feina durant la Gran Depressió. Al mateix temps, es va posar en marxa un programa general de conservació de recursos naturals a cada estat i territori. Durant el seu màxim moment d'esplendor, el nombre d'afiliats va de ser 300.000 homes. Durant els seus 9 anys de funcionament, hi van participar 3 milions de joves. A canvi, el CCC els proporcionava refugi, roba i aliments, juntament amb un petit salari de 30 dòlars (equivalents a 560 dòlars de 2017[2]) mensuals (25 dòlars havien de ser enviats a casa a les seves famílies).[3]
Dades | |
---|---|
Nom curt | CCC |
Tipus | agència independent del govern dels Estats Units entitat desapareguda |
Camp de treball | employment opportunities (en) , formació laboral, conservació i restauració, gestió de recursos naturals, defensa i forest protection (en) |
Història | |
Creació | 28 juny 1937 |
Data de dissolució o abolició | 2 juliol 1942 |
Localització dels arxius | |
Governança corporativa | |
Entitat matriu | Federal Security Agency (en) (1939–1942) |
Filial | |
Part de | New Deal |
El pública nord-americà va convertir al CCC en el més popular dels programes del New Deal.[4] Els principals beneficis de la inscripció d'un individu al CCC incloïen una condició física millorada, una moral elevada i un augment de la ocupació.[5] El CCC també va portar a una major consciència pública i valoració d'activitats a l'aire lliure i dels recursos naturals de la nació, i a la continua necessitat d'un programa nacional integral acuradament planificat sobre la protecció i el desenvolupament dels recursos naturals.[6]
Mentre el CCC va estar en funcionament, els afiliats van plantar prop de 3 bilions d'arbres per contribuir a reforestar el país, van obrir camins, van construir cases de camps e instal·lacions relacionades en més de 800 parcs al llarg de tota la nació i van modernitzar la majoria de parcs estatals. A més van actualitzar els mètodes de combatre els incendis, i van construir una xarxa d'edificis de serveis i carreteres públiques en àrees remotes.[7]
El CCC va posar en marxa programes per veterans i nadius americans. Aproximadament 15.000 indis americans van participar-hi, el qual els va ajudar a superar la Gran Depressió.[8]
Malgrat el seu suport popular, el CCC mai va ser una agencia permanent. Depenia de la legislació d'emergència provisional del Congrés i el seu finançament per funcionar. Cap a 1942, amb la Segona Guerra Mundial i el Servei militar obligatori en funcionament, la necessitat de feina va disminuir, i el Congrés va votar tancar el programa.