Cornelis Escipions
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Cornelis Escipions (en llatí: Cornelii Scipiones) foren una família romana molt destacada el temps de la República. Era una branca d'origen patrici de la gens Cornèlia, i els seus membres portaven el cognomen d'Escipió (en llatí: Scipio, 'bastó'). Els seus membres més il·lustres es destacaren sobretot en les guerres de la República el segle iii aC, principalment durant la Segona Guerra Púnica, essent el més famós de tots Escipió l'Africà, un dels grans generals i estrategues de l'antiga Roma i vencedor a la Batalla de Zama (202 aC).[1][2][3]
La tomba dels Escipions | |
Dades | |
---|---|
Tipus | stirps ![]() |
Període | antiguitat clàssica ![]() |
Governança corporativa | |
Part de | Gens Cornèlia ![]() |
El primer dels Escipions coneguts és Publi Corneli Escipió, qui fou tribú amb potestat consolar els anys 395 i 394 aC. Els més celebrats de la família arribaren cinc generacions després, amb els germans Gneu i Publi Corneli Escipió i els fills d'aquest darrer, Escipió l'Africà i Escipió l'Asiàtic, destacats sobretot en les campanyes contra Cartago a final del segle iii aC. Els darrers membres de la família es troben durant el final de la República, el segle i aC; encara que, durant l'Imperi, també es documenten Escipions, alguns dels quals assoliren el consolat, la seva descendència dels Escipions originals no és segura, atès que podria tractar-se d'un cognomen recuperat per altres membres de la gens Cornèlia. El darrer Corneli Escipió registrat va ser un àugur de finals del segle iii.[4]