Coplas por la muerte de su padre

"Coplas por la muerte de su padre" és una elegia escrita per Jorge Manrique a finals del segle xv dedicada al seu pare. És una de les obres cabdals de la literatura espanyola, i un dels exemples paradigmàtics del tòpic literari ubi sunt.^[1][2]

Coplas por la muerte de su padre

Tipus	obra escrita
Fitxa
Autor	Jorge Manrique
Llengua	castellà
Publicació	11 novembre 1476
Dades i xifres
Gènere	rap i plany

Reproducció de la primera pàgina de les Coplas de Jorge Manrique.

Es tracta d'una composició que estremeix per la freda brillantor de l'anàlisi, per la constatació del desengany i de la corrupció de tot el vivent, i no una obra que emociona pel sentiment adolorit del fill o la seva pena insuportable. La veu de Manrique ressona greu i profunda, potent, vivaç i expressiva, les mateixes metàfores es materialitzen, al mateix temps que s'ensorra l'esperança. Consisteix, segons Salinas, en la vivència de l'eterna oposició entre temporalitat i eternitat.^[3][4] Es poden qualificar las Coplas com un sermó funeral, on ja des del principi es percep el to d'exhortació.^[5]

Recuerde el alma dormida

avive el seso y despierte

contemplando

como se pasa la vida

como se viene la muerte,

tan callando;

cuán presto se va el placer,

cómo, después de acordado,

da dolor;

cómo, a nuestro parecer,

cualquiera tiempo pasado,

fue mejor.

El peu trencat, el "contemplando", al mateix temps que exhortatiu també ens convida a la meditació i en actuar de passarel·la ens transporta a l'objecte de la contemplació estimada pel poeta: "com es passa la vida". A les Coplas es troba la gran igualadora, la gran justiciera: la mort, que acaba per ensenyorir-se de tot. Al final de la composició, la Mort es dirigeix cavallerosament al Mestre,^[6] en un diàleg digne d'un llibre de cavalleries:

Buen caballero

dejad el mundo engañoso

y su halago.

Més que la glòria en sentit cristià, el poeta es decanta per l'extensió de la fama en aquest món:

que aunque la vida perdió

dejónos harto consuelo

su memoria.

Las Coplas es divideixen en tres parts:

1. vida terrenal (I-XIV)
2. vida eterna (XV-XXIV)
3. vida de la fama (XXV-XL)

En qualsevol cas, caldria preguntar-se si viure no és navegar sobre el temps, sobre el vent, per acabar ancorant al port de la mort, el darrer i definitiu port on s'amarren les il·lusions perdudes i l'oblit de tot allò mundà.

Referències

1. Quilis, María José «Estudio métrico-lingüístico de las “Coplas a la muerte de su padre” de Jorge Manrique» (en castellà). Rhythmica: revista española de métrica comparada, 01-01-2009, pàg. 55-94.
2. Domínguez, Frank A. «Body and Soul: Jorge Manrique's "Coplas por la muerte de su padre" 13: 145-156». Hispania, 84, 1, 2001, pàg. 1–10. DOI: 10.2307/3657886. ISSN: 0018-2133.
3. Dunn, Peter N. «Themes and Images in the "Coplas Por La Muerte De Su Padre" of Jorge Manrique». Medium Ævum, 33, 3, 1964, pàg. 169–183. DOI: 10.2307/43627113. ISSN: 0025-8385.
4. Zaldívar Ovalle, María Inés «La negación que afirma: Una posible y parcial lectura de las "Coplas a la muerte de su padre" de Jorge Manrique». Estudios sobre la Edad Media, el Renacimiento y la temprana Modernidad / Francisco Bautista Pérez. Cilengua. Centro Internacional de Investigación de la Lengua Española, 2010, pàg. 435–446.
5. Royo Latorre, María Dolores «Jorge Manrique y el "ars praedicandi": una aproximación a la influencia del arte sermonario en las "Coplas a la muerte de su padre"». Revista de filología española, 74, 3, 1994, pàg. 249–260. ISSN: 0210-9174.
6. Orduna, Germán «Las "Coplas" De Jorge Manrique Y El Triunfo Sobre La Muerte: Estructura E Intencionalidad». Romanische Forschungen, 79, 1/2, 1967, pàg. 139–151. ISSN: 0035-8126.