La Copa Confederacions 2013 va ser la novena edició de la Copa Confederacions de la FIFA. El país amfitrió fou el Brasil i es disputà entre el 15 i 30 de juny de 2013.
| Tipus | Copa Confederacions de la FIFA  |
|---|---|
| Esport | futbol |
| Organitzador | FIFA |
| Nombre de participants | 8 |
| Participants | |
| Localització i dates | |
| Localització | Brasil 14° S, 53° O |
| Interval de temps | 15 juny 2013 – 30 juny 2013 |
| Número d'edició | 9 (2013) |
| Competició | |
| Primer lloc | Brasil (4t) |
| Dades estadístiques | |
| Partits | 16 |
| Gols | 68 |
| Gol | Fernando José Torres Sanz↔ Espanya (5) |
| Gol | Frederico Chaves Guedes↔ Brasil (5) |
| Millor jugador | Neymar |
| Assistència | 804.659 |
| Altres | |
| Lloc web | fifa.com… |
En aquesta edició hi van participar:
| Amfitrió |  |
Brasil: organitzador de la Copa del Món de Futbol de 2014 | ||
| Copa del Món de Futbol |  |
Espanya: campió de la Copa del Món de Futbol de 2010 | ||
| UEFA (Europa) |  |
Itàlia: subcampió de l'Eurocopa 2012[nota 1] | ||
| CONMEBOL (Sud-amèrica) |  |
Uruguai: campió de la Copa Amèrica 2011 | ||
| CONCACAF (Nord i Centreamèrica) |  |
Mèxic: campió de la Copa d'Or de la CONCACAF de 2011 | ||
| AFC (Àsia) |  |
Japó: campió de la Copa d'Àsia de 2011 | ||
| CAF (Àfrica) |  |
Nigèria: campió de la Copa d'Àfrica de Nacions 2013 | ||
| OFC (Oceania) |  |
Tahití: campió de la Copa de Nacions de l'OFC de 2012 | ||
Sis ciutats van ser aprovades com a ciutats amfitriones. La decisió final de la quantitat de seus a utilitzar (passant de quatre a sis) va ser assignada en funció de la situació del moment, a mitjans de novembre de 2012. Ciutats com São Paulo no van participar causa de l'endarreriment en la construcció o remodelació dels seus estadis, que es temia encara no estiguessin preparats pel 2014.[1]
| Belo Horizonte | Brasilia | Recife |
|---|---|---|
| Estádio Mineirão | Estadi Mané Garrincha | Arena Pernambuco |
| Capacitat: 62.547 | Capacitat: 71.412 | Capacitat: 46.154 |
 |
 | |
| Río de Janeiro | Salvador | Fortaleza |
| Estádio Maracanã | Estádio Fonte Nova | Estádio Castelão |
| Capacitat: 78.639[2] | Capacitat: 56.500 | Capacitat: 67.000 |
 |
 |
 |
Grup A
| Mèxic |
1:2 (1:1) | Itàlia |
|---|---|---|
J.Hernández  34' |
Pirlo 27' Balotelli 78' |
| Japó |
1:2 (0:0) | Mèxic |
|---|---|---|
| Okazaki 86' |
J.Hernández 54', 66' |
Grup B
| Semifinals | Final | |||||
| 26 de juny – Belo Horizonte | ||||||
| Brasil |
2 | |||||
| Uruguai |
1 | |||||
| 30 de juny – Rio de Janeiro | ||||||
| Brasil |
3 | |||||
| Espanya |
0 | |||||
| Tercer lloc | ||||||
| 27 de juny – Fortaleza | 30 de juny – Salvador de Bahia | |||||
| Espanya |
0 (7) | Uruguai |
2 (2) | |||
| Itàlia |
0 (6) | Itàlia |
2 (3) | |||
Semifinals
Tercer lloc
| Uruguai |
2:2 (0:1)-(2:3) | Itàlia |
|---|---|---|
| Cavani 58' 78' Forlán  Cavani Suárez Cáceres Gargano |
Astori 24' Diamanti 73' Aquilani El Shaarawy De Sciglio Giaccherini |
Final
- 5 gols
- 4 gols
- 3 gols
- 2 gols
- 1 gol
Dante
Andrea Pirlo- Daniele De Rossi
- Sebastian Giovinco
- Emanuele Giaccherini
- Giorgio Chiellini
- Davide Astori
- Alessandro Diamanti
Pedro Rodríguez- Roberto Soldado
- Juan Mata
Diego Lugano- Diego Forlán
- Diego Pérez
- Nicolás Lodeiro
Jonathan Tehau
Uwa Elderson Echiéjilé- John Obi Mikel
Keisuke Honda- Shinji Kagawa
- En porteria pròpria
- Nicolas Vallar (per Nigèria)
- Jonathan Tehau (per Nigèria)
- Atsuto Uchida (per Itàlia)
| Confederació | Àrbitre | Assistents |
|---|---|---|
| AFC |  Ravshan Irmatov |
Abdukhamidullo Rasulov Bahadyr Kochkarov |
| Yuichi Nishimura |
Toru Sagara Toshiyuki Nagi | |
| CAF |  Djamel Haimoudi |
Albdelhak Etchiali Redouane Achik |
| CONCACAF |  Joel Aguilar |
William Torres Juan Zumba |
| CONMEBOL |  Diego Abal |
Hernán Maidana Juan Pablo Belatti |
 Enrique Osses |
Francisco Mondria Carlos Astroza | |
| UEFA |  Felix Brych |
Thorsten Schiffner Mark Borsch |
 Björn Kuipers |
Sander van Roekel Erwin Zeinstra | |
 Pedro Proença |
Bertino Miranda Tiago Trigo | |
 Howard Webb |
Darren Cann Mike Mullarkey |
- Itàlia es classificà tot i ser segona en l'Eurocopa 2012 ja que el campió d'aquell torneig fou Espanya, qui ja tenia una posició en aquesta competició en guanyar la Copa del Món de Futbol de 2010.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
