Conversió lògica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Es diu convertir una proposició , en referència al que tradicionalment han estat els judicis aristotèlics, a la substitució dels termes entre si. O dit més clarament canviar el subjecte pel predicat.
S és P queda convertida en
P és S.
Aristòtil va estudiar la conversió, aplicant-la fins i tot als judicis modals, però en la lògica actual no s'accepta la doctrina tradicional en ser considerada la proposició des d'un altre punt de vista completament diferent, com a funció proposicional.[1]
Atès que hi ha quatre classes de judicis aristotèlics, A, E, I, O, en cada cas la conversió produeix diferents efectes a cada una.