contracció de les fibres musculars de l'úter de la dona From Wikipedia, the free encyclopedia
Una contracció uterina és una contracció de les fibres musculars de l'úter de la dona que apareix al transcurs de l'embaràs, el part i el postpart. Durant la contracció l'úter s'endureix i el seu cos esdevé cilíndric, aíxí, la dona sent de sobte la panxa molt dura, i a més una mena de dolor semblant al de la menstruació i punxades al pubis. La intensitat de la contracció uterina es caracteritza sempre per una fase ascendent, una culminació i una fase descendent.[1] Les esferes intravaginals s'usen per a entrenar l'úter a les seves contraccions i per a ajudar a rehabilitar-lo després del part.[2]
| Tipus | contracció muscular  |
|---|---|
| Patogènesi | |
| Localització | úter |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0093467 |
| MeSH | D014590 |
| UMLS CUI | C0042130 |
Les contraccions normals produeixen en totes les dones sanes al llarg de cada cicle embaràs-part-postpart i són:
Les dones també poden tenir contraccions uterines durant la menstruació, que ajudarien a expulsar el teixit intern. La fisiologia de la menstruació està molt poc estudiada i no se sap gaire cosa d'ella. Alguns autors pensen que hi pot haver petites contraccions uterines que podrien estar relacionades amb les menstruacions doloroses.
En cas de malaltia poden haver contraccions uterines anormals[6] o contraccions uterines hipertòniques.[7]
Al final de l'embaràs, el fetus està localitzat a la part més baixa de la panxa, cosa que fa que, pel seu pes, pressioni el coll uterí, o cèrvix, de la mare. Aquest cèrvix ha esdevingut molt fàcilment deformable al llarg de l'embaràs gràcies a l'acció de les hormones prostaglandines i relaxina, que també s'encarreguen de relaxar els lligaments pelvians per a poder fer lloc al fetus, la bossa amniòtica i la placenta. És justament la pressió que fa el fetus contra el cèrvix el que desencadena les primeres contraccions uterines, que fan que el cap del fetus (la part més pesanta) estigui cada cop més avall a la pelvis. Aquestes contraccions a l'embaràs es desplacen en forma d'ona de la part superior a la inferior de l'úter.[8] La mare les percep com un enduriment del ventre.[9]
La pressió del cap del fetus sobre la cèrvix i la dilatació cervical provoquen l'estirament de les fibres musculars, i aquest estirament posa en marxa un reflex que s'anomena reflex de Ferguson, que estimula la producció de l'hormona oxitocina. Aquesta hormona actua sobre l'úter provocant-li contraccions musculars. Així, s'inicia una espiral cíclica a la qual les contraccions produeixen més estirament de la cèrvix, aquesta estimula l'oxitocina i la darrera augmenta les contraccions; de manera que les contraccions van augmentant de manera progressiva i creixent. També es van fent cada cop més regulars. Un cop arribat aquest punt, el cicle només pot aturar-se per mitjà del part.[8]
El part s'inicia amb contraccions rítmiques de l'úter, amb una freqüència d'entre tres i cinc minuts.[9] Aquestes contraccions, en forma d'onada de dalt a baix, i amb l'úter completament dilatat, empenyen el fetus cap avall i li donen una porta de sortida a la vagina. A més del fetus, també s'expulsen la placenta i les membranes. Les contraccions tenen encara una altra funció envers la mare, i és la d'evitar tant com sigui possible que no perdi massa sang amb la separació de la placenta. Així i tot, malgrat que les contraccions uterines frenen l'hemorràgia, la mare perdrà uns 240ml de sang en un part normal.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
