Connector IDC
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un connector IDC (insulation-displacement connector) o, connector IDT (insulation-displacement technology/termination) o connector per desplaçament de l'aïllant és un connector elèctric dissenyat per ser connectat a un conductor (o conductors) d'un cable aïllat mitjançant un procés de connexió selectiu a través d'aïllament per mitjà d'una o diverses fulles afilades, evitant la necessitat de pelar la coberta del cable abans de connectar. Quan està ben fet, la fulla del connector se solda en fred al cable, aconseguint una connexió hermètica summament fiable.[1][2]
No s'ha de confondre amb Connector IEC. |
La tecnologia IDC moderna va ser influenciada i desenvolupada després de la recerca sobre wire-wrap i connexions corrugades, tecnologia originalment desenvolupada per Western Electric, Laboratoris Bell, i altres empreses.[3] Encara que originalment va ser dissenyat per connectar solament conductors sòlids (d'un sol bri), eventualment la tecnologia IDC també va ser estesa als cables de brins múltiples.