grup de mamífers de la família dels lepòrids From Wikipedia, the free encyclopedia
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret. El terme «conill» és un nom comú i els animals que s'anomenen «conills» es reparteixen en deu gèneres diferents (tots els de la família Leporidae tret de Lepus).
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
Per a altres significats, vegeu «Conill (desambiguació)». |
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 | |
| Organismes amb aquest nom | |
Dins la família Leporidae:
|
En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb la cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per buscar aliment.
Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a animal de granja, com a aliment, o com a animal de companyia.
L'espècie present a l'Europa mediterrània és el conill de bosc, a partir de la qual es va criar el conill domèstic.
Està inclòs en la llista de 100 de les espècies exòtiques invasores més nocives del món[1] de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. La seva introducció en Austràlia és un dels capítols més importants del deteriorament causat per espècies exòtiques invasores.
Les femelles arriben a la maduresa sexual, en funció de la mida, entre els quatre i els vuit mesos[2] i amb freqüència poden tenir una camada de conills abans de l'any. El període de gestació dura entre 31 i 33 dies.[3]
Els nadons són cecs i sense pèl.
Les cries de conill es coneixen com a catxapons, catxapets, llorigons o llodrigons.
Els conills són herbívors. La dieta es compon de diversos vegetals amb un component fibrós important, és a dir, mengen molt de farratge i poc gra. Les peculiaritats del procés digestiu fan que necessitin una dieta molt especial. Els cal que els aliments continguin gran quantitat de cel·lulosa i no gaires de sucres simples o midó, que poden fermentar ràpidament en el seu lent trànsit intestinal. A més, necessiten menjar sovint perquè aquest trànsit es mantingui, i per això constantment n'ingereixen petites quantitats. S'ha estimat que un conill pot ingerir aliment fins a 80 cops al dia. Existeixen tres components principals en la dieta d'un conill: el farratge sec, els aliments concentrats i els aliments verds. Els aliments verds poden constituir el 45% de la dieta. Pel que fa a l'aigua, és convenient saber que requereixen de 3 a 5 litres d'aigua fresca.
Viu en àrees seques properes al nivell del mar amb un sòl arenós i tou on pot construir el cau. Habiten boscos, tot i que prefereixen camps extensos coberts per matolls on poder amagar-se. Antigament també era freqüent de trobar-los en terres de conreu, però les arades modernes en destrueixen els caus. Tot i això, aquesta espècie s'ha adaptat a l'activitat humana i viu en parcs, camps de gespa o fins i tot en cementiris. De vegades es troben en cultius agrícoles, on s'alimenten d'enciam, grans o arrels.
Era abundant en el Paleolític, a jutjar per les restes descobertes a la Península Ibèrica.[4] En l'actualitat, la seva àrea de distribució abasta el nord de l'Àfrica i tota Europa fins a Rússia, sent introduït en molts llocs del continent amb motius cinegètics. Al llarg de la història també ha estat portat a l'estat de Washington (Estats Units), Xile, Sud-àfrica i Austràlia, on els conills ferals s'han convertit en la principal plaga del país atesa l'absència de depredador i competidors naturals.[5]
 |
L'article necessita algunes millores de redacció. |
Ulls: Els ulls dels conills són més laterals que els de molts altres mamífers; això els brinda una visió més panoràmica, amb la qual poden detectar qualsevol depredador proper.
Vòmit: Els conills no poden vomitar pel petit lumen pilòric que tenen, cosa que els predisposa a acumular pèl a l'estómac. També tenen pèl a l'estómac perquè quan es netegen les potes o qualsevol altra part del cos també llepen el pèl que els queda enganxat a la llengua i se'ls empassen i els queden a l'estómac.
Ossos: L'esquelet del conill és molt fràgil i representa solament un 8% del total del pes corporal. Els ossos llargs i l'espina lumbar, que estan cobertes per una gran quantitat de múscul, són molt susceptibles de patir fractures.
Papada: Les femelles de moltes espècies presenten papada, provocada per una dermatitis, especialment en conilles obeses, que -en climes humits i càlids- mantenen aquesta zona humida.
Dents: Els creixen contínuament (de 10 a 12 centímetres al llarg de la vida d'un conill). Els conills presenten dos parells de dents incisives. El parell més petit d'incisius són darrere dels grossos i no posseeixen una vora filosa.
Orelles: A més a més de captar els sons, els ajuden a regular la temperatura corporal. Les orelles són fràgils i no han d'usar-se per a subjectar als conills. També hi tenen un líquid que els serveix per a protegir-se de malalties. Quan l'usen pot semblar que es rentin la cara, però en realitat s'hi estan escampant aquest líquid.
Tracte gastrointestinal: Té un estómac únic i glandular, un llarg intestí i un gran cec. La microflora intestinal és molt sensible a l'osmolaritat intestinal, al pH i a altres factors, com els canvis d'alimentació (especialment en conills de 4 a 12 setmanes).
Venes: Les venes són primes i fràgils. La formació d'hematomes després d'una vacuna és bastant comuna.
Mamelles: Les femelles en presenten 4 o 5 parells. Els mascles no tenen mugrons.
Orina: Pot ser vermella, rosada o de color carabassa. Aquests colors es poden deure al metabolisme de l'aliment. L'orina és la via d'excreció del calci i el fòsfor, a diferència d'altres mamífers que la fan per la bilis.
Potes: Els conills no tenen coixinets com altres mamífers. Aquestes zones estan cobertes amb un pelatge abundant. Les potes del darrere són molt potents per poder saltar i córrer molt més.
Femta: Produeixen 2 tipus de femta: les mucoses o cecotrofs, que provenen del cec, es produeixen al matí o a la nit. Els cecotrops es generen després de 4 a 8 hores de la ingesta i són ingerits directament des de l'anus. L'altre tipus de femta seca són les normals i es produeixen durant 1 a 4 hores després de la ingesta i no són reingerides pel conill.
Existeix la creença comuna que els conills i les llebres són animals temorosos. Al seu àmbit natural, aquest comportament el determina la necessitat de supervivència, és a dir, aquests animals són el principal objectiu de molts depredadors, com llops, àguiles, guineus o llúdrigues, per la qual cosa estar sempre vigilants és la seva millor arma. Així, davant qualsevol amenaça, aquest animal té dues úniques opcions: fugir o ajupir-se simulant estar mort. A la llar, es comporten de forma similar. Si percep sorolls estridents o molt forts, el conill s'encongirà amb les orelles cap enrere, els ulls oberts de bat a bat i li tremolarà tot el cos. Aquestes reaccions de seguretat els duen a marcar el territori que consideren seu. Al camp ho faran per mitjà de la col·locació de branques o pedres entorn d'un cau, o bé per mitjà de secrecions corporals. A la vida casolana, al costat de nosaltres, aquests animals consideraran el seu refugi la gàbia. Tot i que són animals tranquils, no són rars els enfrontaments amb els congèneres per defensar el seu espai.
En les representacions catòliques de l'edat mitjana, el conill encarnava el mal a causa la seva fertilitat.[6][7]
La carn de conill és magra, amb poc greix,[8] i es menja principalment a la Mediterrània: als Països Catalans, Occitània, Portugal, França, Espanya, i fins i tot a Flandes i Polònia, i és també la carn preferida a Malta.[9]
A Vilafant (Alt Empordà) se celebra anualment la Mostra gastronòmica del Conill, una fira amb un ampli ventall d'activitats que té lloc a l'abril.[10]
La carn de conill criada a Catalunya pot adherir-se al segell alimentari Marca Q de qualitat alimentària, certificació oficial atorgada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya regulat per l'ordre de 29 de setembre de 2000,[11]
La carn de conill emparada sota aquest distintiu prové d'animals de línies seleccionades per a producció càrnia, que procedeixen de granges de selecció. S'ha de garantir l'exclusivitat de les naus de la granja que es dediquen a la producció de conills amb la Marca Q. Després de les etapes d'alletament i engreix, els animals es sacrificaran amb un pes viu d'1,750 a 2,250 kg, i no seran sotmesos a cap tractament o alimentació medicamentosa durant els 20 dies anteriors al sacrifici. Les fórmules de pinso s'hauran de notificar al Servei de Producció Ramadera del Departament i complir els requisits de composició de proteïna bruta (15-18%) i fibra bruta (13-17%). Les matèries primeres han de ser de primera qualitat. Pel que fa al transport dels animals a l'escorxador, la distància entre aquest i la granja mai no ha de superar el 300 km amb un temps màxim de 5 hores.
La comercialització de les canals de conill han tenir un pes entre 1 i 1,5 kg, seran de color rosat i no presentaran cap defecte ni contusió. Les presentacions han de ser: canal sencera individual, canal sencera trossejada en quarts i meitats, mitja canal i especejament del conill (espatlles, cuixes, lloms). L'envàs ha de portar una etiqueta identificativa amb la data de sacrifici, pes, número de lot que permeti fer el seguiment fins a la granja d'origen, nom de l'empresa adjudicatària i el distintiu de la Marca Q. En cas de congelació, les canals no es podran comercialitzar amb la Marca Q.
Es controla i certifica tot el procés productiu, des de la granja fins al punt de venda, així com la traçabilitat des de l'animal viu fins al producte final.[12]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
