From Wikipedia, the free encyclopedia
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) és una institució administrativa i de caràcter permanent integrada per tots els bisbes de les diòcesis espanyoles, en comunió amb el Pontífex Romà i sota la seva autoritat, per a l'exercici conjunt d'algunes funcions pastorals de l'episcopat respecte als fidels del seu territori, d'acord amb el Dret comú i dels seus estatuts, a fi de promoure la vida de l'Església, enfortir la seva missió evangelitzadora i respondre de manera més eficaç al major bé que l'Església ha de procurar als homes.[1]
Es va constituir en la reunió de l'episcopat espanyol del 26 de febrer de 1966 presidia pel cardenal primat Pla y Deniel. Des d'aleshores, els concilis o sínodes provincials foren substituïts per aquesta reunió.[2]
Els documents que perfilen el ser i l'actuar de les 113 Conferències Episcopals existents avui al món són: "Lumen Gentium" (23), "Christus Dominus" (37-38), "Eclesiae Imago" (211), "Eclesiae Sanctae" (41), "Apostolos Suos" i el Codi de Dret Canònic (cc.447-459).
La Conferència Episcopal Espanyola va ser constituïda per rescripte de la Sagrada Congregació Consistorial, protocol 1047/64 del 3 d'octubre de 1966. gaudeix d'una personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil,[3] en virtut de l'Acord sobre Afers Jurídics, del 3 de gener de 1979, entre la Santa Seu i l'Estat Espanyol.
El seu primer estatut va ser aprovat per l'assemblea constituent de 1966 i ratificat aquell mateix any pel Papa Pau VI ad quinquenium (per 5 anys). Va obtenir el reglament definitiu el 5 de febrer de 1977 per decret de la Congregació pels Bisbes. Posteriorment la LI Assemblea Plenària aprovà al novembre de 1989 la modificació d'alguns articles, confirmada per la Congregació pels Bisbes mitjançant decret del 5 de febrer de 1991. La darrera renovació va ser aprovada per la XCII Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de 2008) i confirmat per la Congregació pels Bisbes el 19 de desembre del mateix any.
Segons l'article 2 dels Estatuts de la Conferència Episcopal Espanyola són membres de ple dret els arquebisbes i els bisbes diocesans, l'arquebisbe castrense, els arquebisbes i bisbes coadjutors i auxiliars, els administradors apostòlics i els administradors diocesans; a més dels arquebisbes i bisbes titulars i emèrits amb càrrec especial dins de l'àmbit nacional, encarregat per la Santa Seu o per la mateixa Conferència Episcopal. Tots els bisbes espanyols amb càrrec pastoral tenen veu i vot a les assemblees plenàries; mentre que els bisbes emèrits (jubilats), sense càrrec pastoral, només tenen vot consultiu.[4] Els càrrecs s'elegeixen per períodes de3 anys, no podent-se sobrepassar els 3 mandats, llevat del càrrec de Secretari General, que s'elegeix per cinc anys.[5]
El President modera l'activitat general de la conferència i la representa jurídicament. Té cura de les relacions de la Conferència Episcopal amb la Santa Seu i amb la resta de conferències episcopals. Convoca i presideix les sessions de l'Assemblea Plenària, així com les de la Comissió Permanent i del Comitè Executiu. El càrrec de President té una duració de 3 anys.[6]
Durant la història de la Conferència Episcopal els bisbes que l'han presidit han estat:
El Comitè Executiu està format dels següents membres: tres per motiu del seu càrrec (el President, el Vicepresident i el Secretari General), l'Arquebisbe de Madrid, si no ocupa un dels càrrecs indicats. Tres bisbes més, elegits per aquesta finalitat d'entre els membres de ple dret de la Conferència, o quatre, si l'arquebisbe de Madrid ocupa un dels càrrecs indicats. Aquests bisbes no podran presidir cap comissió episcopal.[8]
Actualment està format per:
Les Comissions Episcopals són orgues constituïts per la Conferència, al servei de l'Assemblea Plenària, per a l'estudi i el tractament d'alguns problemes en un camp determinat de l'acció pastora comú de l'Església a Espanya, en conformitat amb les directrius generals aprovades per l'Assemblea Plenària.
Cada comissió constarà d'un President i d'una quantitat variable de membres, determinat per l'Assemblea Plenària a proposta de la Comissió Permanent.[9]
Així doncs, la XCVII Assemblea Plenària (març de 2011) determinà les presidències als següents bisbes:
Els cardenals membres de la Conferència formen el Consell de Presidència d'aquesta. El Representant Pontifici serà membre d'honor del Consell de Presidència, quan assisteixi a les reunions de la Conferència, bé per mandat de la Santa Seu, bé per petició de la mateixa Conferència, expressat pel seu President, i sempre a l'obertura de cada Assemblea Plenària.[10]
President
Membres
La Comissió Permanent és l'orgue que té cura de la preparació de les Assemblees Plenàries i de l'execució de les decisions adoptades en elles. La comissió permanent està formada pel President, el Vicepresident i el Secretari General de la Conferència, que ho seran també de la Comissió Permanent; els Presidents de les comissions episcopals de caràcter estable i de les mencionades a l'article 17, 7 o, en cas d'impossibilitat, un bisbe membre d'aquestes; eEl Metropolità d'aquella província eclesiàstica que no tingui, per altre títol, algun dels seus membres a la Comissió Permanent; els Presidents de les regions eclesiàstiques, quan no pertanyin per un altre títol a la Comissió Permanent; els Bisbes elegits pel Comitè Executiu, d'acord amb l'article 24 § 2, 3.º; un Cardenal, segons l'ordre de precedència, que sigui membre de ple dret de la Conferència i no pertanyi a la Comissió Permanent per cap altre títol; i, finalment, l'Arquebisbe de Madrid, si no és ja membre de la Comissió Permanent per cap altre títol.[11]
Així doncs, els membres de la Comissió Permanent seran els membres del Comitè Executiu i els presidents de les Comissions, que són els següents:
L'Assemblea Plenària és l'orgue suprem de la Conferència Episcopal, i està formada per tots els membres d'aquesta. Són membres de ple dret de la Conferència els Arquebisbes i Bisbes diocesans, l'Arquebisbe Castrense, els Arquebisbes i Bisbes Coadjutors i Auxiliars, els Administradors Apostòlics i els Administradors Diocesans, així com els Arquebisbes i Bisbes titulars i emèrits que acompleixen una funció peculiar dins de l'àmbit nacional, encarregada per la Santa Seu o per la Conferència Episcopal.[12]
La Conferència Episcopal Espanyols és la màxima accionista de Radio Popular S. A. (COPE, Cadena 100).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
