divinitat romana From Wikipedia, the free encyclopedia
Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.[nota 1]
Catilina]] en la batalla de Pistoia. | |
Tipus | deïtat romana |
---|---|
Context | |
Mitologia | religió de l'antiga Roma i culte imperial |
Dades | |
Gènere | femení |
Altres | |
Domini | faithfulness (en) , marital compatibility (en) i homonoia |
Equivalent | Harmonia i Homonoia (en) |
En el període republicà es van erigir a la deessa nombroses estàtues i alguns temples, el primer en el temps del dictador Marc Furi Camil el 367 aC, erigit per commemorar la reconciliació entre patricis i plebeus.
Era invocada especialment el 30 de març juntament amb Janus, Salus i Pax.[1] Va continuar essent adorada en època imperial, fomentat per August, a partir de llavors invocada l'1 d'abril per les dones casades, juntament amb Fortuna i Venus.[2]
Concòrdia va ser una deessa molt venerada i a la qual se li van dedicar temples per tot l'imperi. El temple més antic dedicat a Concòrdia, va ser manat construir el 367 aC per Marc Furi Camil i estava dins l'àrea del fòrum de Roma. Després d'aquest es van fer altres dins la ciutat que, en ordre de la seva creació són:
Era una petita estructura rectangular amb una llosa de marbre i un relleu representant August i Lívia amb la deessa Concòrdia al mig.[9]
Entre els temples fora de la ciutat destaca el de Pompeia, que fou dedicat per Eumachia, la sacerdotessa de Venus, en l'època imperial.[10]
Va estar representada en moltes monedes, generalment asseguda i portant una túnica llarga. L'acompanyaven uns objectes simbòlics: una pàtera (plat per a sacrificis), una cornucòpia (símbol de la prosperitat), un caduceu (símbol de la pau). Sovint se la seva imatge estava representada entre dues figures humanes que es donaven la mà. De vegades estava assocada a dues deïtats femenines: Pax i Salus, o Securitas i Fortuna. Aquesta segona parella, que representava els conceptes de "la seguretat i la bona sort" podia estar també representat pels déus Hèrcules i Mercury.[11]
La següent taula d'imatges de Concòrdia en monedes indica el nº de catalogació del RIC,[nota 4] el del BMCRE i el del Cohen. La inscripció Æ, indica que la moneda està feta amb bronze o amb un aliatge a base de coure.
Representació de Concòrdia en monedes imperials romanes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
Imatge | Valor | Datació | Pes; diàmetre | Nº | ||
ANVERS:Concòrdia asseguda entre Hèrcules i Mercuri. Porta la pàtera i el ceptre, sobre un altar dins la façana amb sis columnes del temple. A dalt les estàtues de Júpiter, Juno i Minerva. REVERS:« TI[berius] CAESAR DIVI AUG[ustus], F[ilii] AUGUST, P[ontifex] M[aximus], TR[ibunicia] POT[estas] XXXVII» i «S[enatus] C[osultum] » al centre. |
sesterci Æ | 35-36; | 26.44 gr, 6 h; | RIC Tiberius, 61; BMCRE 116; Cohen 69. | ||
ANVERS:«C[alligula] CAESAR AVG[ustus] GERMANICVS PON[tifex] M[aimus] TR[ibunicia] POT[estas]», cap de Cal·lígula amb corona de llorers. REVERS:«AGRIPPINA, DRVSILLA, IVLIA S[enatus] C[onsultum]», les tres germanes de Cal·lígula representades com les tres deesses Securitas, Concordia i Fortuna; Agripina secolzada en una columna té una cornucòpia i posa la mà esquerra a l'espatlla de Drusil·la, aquesta porta una pàtera i una cornucòpia; Júlia pota un timó i una cornucòpia. |
sesterci Æ | 37/38 | 27.92 gr; | RIC Caligula, I 33; BMCRE 36; CBN 47, pl. XIII; Cohen 4. | ||
ANVERS:«IMP[erator] CAES[ar] AUG[ustus] P[ontifex] M[aimus] TR[ibunicia] P[otestas] COS II P[ater] P[atriae]», cap de Nerva amb corona de llorers mirant cap a la dreta. REVERS:«CONCORDIA EXERCITVVM», mans que s'estrenyen. |
denari | 96 | 18 mm, 3.57 gr. | RIC Nerva, II 2; RSC 16. | ||
ANVERS:«IMP[erator] CAES[ar] TRAIAN[o] HADRIANO AVG[ustus] DIVI TRA(iani) PART(hicus) F(ilii)», cap d'Hadrià amb corona de llorers mirant a la dreta. REVERS: «DIVI NER[ae] NEP[oti] P[ontifex] M[aximus] TR[ibuicia] P[otestas] COS», la Concordia asseguda a l'esquerra amb la pàtera i la cornucòpia i sota el tron l'estàtua de l'Esperança;a baix les lletres:«CONCORD[ia]». |
aureus | 117-118 | 7 gr; | RIC Hadrianus, II, 14. | ||
ANVERS:«SABINA AVGUSTA», cap de Víbia Sabina amb diadema. REVERS: «CONCOR-DIA AVG[usta]», la deessa Concòrdia asseguda cap a l'esquerra, té la pàtera i el ceptre, hi ha una cornucòpia sota el tron. |
Denari | 128-134 | 18 mm, 3.34 gr, 6 h; seca de Roma Antiga. | RIC Hadrianus, II, 399a (Hadrian) var. (sense cornucòpia); RSC 24 var. (sense cornucòpia). | ||
ANVERS:«L.AELIUS CAESAR», cap mirant a la dreta. REVERS: «TR[ibunicia] PO[testas] COS II», la deessa Concòrdia asseguda cap a l'esquerra, té una pàtera a la seva dreta i es recolza sobre una cornucòpia;inscripció a baix «CONCORD[ia]». |
Denari | 137 | 3.29 gr, 6 h; | RIC Hadrianus, II, 436 (Hadrian); BMC 981 (Hadrian); Cohen 1; Hill 837. | ||
ANVERS:«IMP[erator] CAES[ar] L[ucius] AVREL[ius] VERVS AVG[usto]», cap de Luci Aureli Ver mirant a la dreta REVERS: «CONCORD[ia] AVGVSTOR[um] TR[ibunicia] P[otestas], COS II, S[enatus] C[onsultum]», Marc Aureli a l'esquerra i Luci Aureli Ver a la dreta, drets un de cara l'altre donant-se les mans. |
sesterci | 161 | 25.90 gr; | RIC Lucius Verus i Marcus, 1283; MIR 18, 16-16/11; Banti 18; BMCRE 857; Cohen 27. | ||
ANVERS:«IMP[erator] CAES[ar] P[ublius] SEPT[imius] GETA PIVS AVG[ustus]», cap de Geta amb corona de llorers testa mirant a la dreta REVERS:«CONCORDIAE AVGG[ustorum]», Caracal·la i Geta drets l'un de cara l'altre amb una llança a la mà esquerra donant-se la mà dreta. |
aureus | 209/210 | 19 mm, 7.41 gr, 6 h (seca de Roma); | RIC Geta, IV 73b; Calicó 2876; BMCRE p. 360. | ||
ANVERS:«IMP[erator] C[laudius] M[arcus] CLOD[ius] PUPIENUS AVG[ustus]», cap de Pupiè amb corona e llorers, mirant a la dreta. REVERS: «CONCORDIA AUGG(ustorum)», Concòrdia asseguda mirant cap a l'esquerra, té la pàtera i dues cornucòpies. |
denari | encunyada el 238 (seca de Roma antiga, 1a emissió); | 19 mm, 2.82 gr, 1 h; | RIC Pupienus, IV 1; RSC 6. | ||
ANVERS:«IMP[erator] C[aesar] P[ublius] LIC[inius] GALLIENVS AVG[ustus]», cap de Gal·liè amb corona radiada, mirant a la dreta REVERS: «CONCORDIA AVGG(ustorum)», mans que s'estrenyen en senyal d'acord. |
antoniana | 253/254 | 3.05 g (seca de Roma antiga) | RIC, Gallienus, V pt. 1, 131; Göbl 13t; RSC 125. | ||
ANVERS:«IMP[erator] C[aesar] P[ublius] LIC[inius] GALLIENVS AVG[ustus]», cap de Gal·liè amb corona radiada, mirant a la dreta REVERS: «CONCORDIA EXERCIT», la deessa Concòrdia dreta mirant a l'esquerra, té la pàtera i una doble cornucòpia. |
antoniana | 253/254 | 3.05 g (seca de Roma); | RIC, Gallienus, V pt. 1, 132, Göbl 15v; RSC 131a. | ||
ANVERS:«IMP[erator] DIOCLETIANVS S[enatus]P[otestas] AVGVSTVS», cap de Dioclecià amb corona radiada, mirant cap a la dreta. REVERS: «CONCORDIA MILITUM», L'emperador Dioclecià dret mirant cap a la dreta, té un ceptre i rep a la Victòria que està caminant sobre l'esfera, a la dreta està Júpiter amb un ceptre; a baix la inscripció: Δ ·XXI. |
antoniana | 291 | 20 mm, 3.40 gr, 5h (seca d'Heraclea Síntica) | Cfr. RIC: V 284. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.