![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/A_beautiful_day_to_enjoy_the_wildlife_refuge.jpg/640px-A_beautiful_day_to_enjoy_the_wildlife_refuge.jpg&w=640&q=50)
Comunitat lingüística
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una comunitat lingüística és, segons la Declaració Universal dels Drets Lingüístics[1] una «societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió cultural entre els seus membres». Aquesta definició és extreta de l'article 1.1 del Títol Preliminar, el qual precisa els conceptes usats al llarg de la dita Declaració.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/A_beautiful_day_to_enjoy_the_wildlife_refuge.jpg/640px-A_beautiful_day_to_enjoy_the_wildlife_refuge.jpg)
Un dels indicadors clau a l'hora de valorar la vitalitat d'una llengua és si és transmesa de pares i mares (Vegeu també: Llengua materna) a fills i filles. Aquest indicador sol rebre el nom d'índex o taxa de transmissió lingüística familiar. S'entén per llengua transmesa familiarment la llengua que l'infant aprèn de manera informal en l'àmbit de la llar, sense influència de l'escola o de les institucions. Si una llengua es transmet familiarment, la supervivència està garantida, mentre que perilla quan els progenitors deixen de parlar-la als fills. El fet que una llengua es transmeti familiarment és el que garanteix una nova generació de parlants que la tinguin com a llengua inicial. La mort d'una llengua és, per tant, un fenomen que implica tres generacions: la que deixa de parlar-la als fills, els fills que ja no l'aprenen en l'àmbit de la llar i que, per tant, ja no la transmeten als descendents, i aquests últims, que ja no l'hauran viscuda a l'entorn ni la tindran com a pròpia..[2]