From Wikipedia, the free encyclopedia
El comunitarisme és una concepció de la ciutadania que basa la seva força en el fet que els seus components han de compartir uns referents morals, religiosos, lingüístics i culturals per tal de pertànyer a la societat civil i rebre els avantatges que proporcionen els drets de ciutadania.[1][2]
El comunitarisme com a filosofia apareix a la fi del segle XX en oposició a determinats aspectes de l'individualisme i en defensa de fenòmens com la societat civil. No és necessàriament hostil al liberalisme; no obstant això, centra el seu interès en les comunitats i societats, no en l'individu. Els comunitaristes creuen que a la comunitat no se li dona la suficient importància en les teories liberals de la justícia. La qüestió sobre què és prioritari, si l'individu o la comunitat, és essencial per analitzar la major part dels problemes ètics del nostre temps: sistema sanitari, avortament, multiculturalisme, llibertat d'expressió, etcètera. Fonamentalment s'utilitza el terme en dos sentits:[3]
Una tercera possibilitat és el comunitarisme sensible (Responsive Communitarianism) que practica Amitai Etzioni del moviment israelià dels quibuts, que afirma simultàniament els drets comunals i els deures individuals.
Alguns representants del corrent comunitarista són Robert Bellah, Charles Taylor, Michael Walzer, Alasdair MacIntyre.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.