Comtat de Ribagorça
comtat desaparegut / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia[1] després de la conquesta franca.[2] Comprenia les conques de l'Éssera i l'Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
Dades ràpides Tipus, Data ...
Tipus | estat desaparegut, comtat jurisdiccional i comtat |
---|---|
Data | segle IX – 1598 |
Estat | Imperi Carolingi, Regne d'Aragó, Corona d'Aragó, Espanya i comtat de Ribagorça |
Part de | Marca Hispànica |
Coordenades | 42° 07′ 01″ N, 0° 29′ 00″ E |
Tanca
Dades ràpides Informació, Capital ...
| ||||
Comtat del rei d'Aragó i Pamplona | ||||
| ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Roda d'Isàvena | |||
1r període històric Edat mitjana | ||||
Establiment | 872 | |||
Extinció dinàstica | 1017 | |||
Política | ||||
Forma de govern | Comtat | |||
Comte de Ribagorça | ||||
• 872: | Ramon II | |||
• 920: | Bernat I de Ribagorça | |||
• 950: | Ramon III de Ribagorça | |||
• 970: | Unifred de Ribagorça | |||
• 979: | Arnau de Ribagorça | |||
• 990: | Isern de Ribagorça | |||
• 1003: | Tota de Ribagorça | |||
• 1011: | Guillem de Ribagorça | |||
2n període històric Edat mitjana | ||||
Invasió islàmica | 1017 | |||
Conquesta cristiana | 1018 | |||
Apanatge | 1322 | |||
Política | ||||
Forma de govern | Comtat | |||
Rei d'Aragó | ||||
• 1018 | Sanç III de Pamplona | |||
• 1035 | Gonçal I de Ribagorça | |||
• 1043 | Ramir I d'Aragó | |||
• 1063 | Sanç I d'Aragó i Pamplona | |||
• 1085 | Pere I d'Aragó i Pamplona | |||
• 1104 | Alfons I d'Aragó i Pamplona | |||
• 1134 | Ramir II d'Aragó | |||
• 1137 | Peronella d'Aragó | |||
• 1162 | Alfons el Cast | |||
• 1196 | Pere el Catòlic | |||
• 1213 | Jaume el Conqueridor | |||
• 1276 | Pere el Gran | |||
• 1285 | Alfons el Franc | |||
• 1291 | Jaume el Just | |||
Tanca