Vescomtat de Meille
From Wikipedia, the free encyclopedia
El vescomtat de Meille (o Meilles) fou una jurisdicció feudal de la corona catalana donada a Joan de Foix-Candale.[1]
L'ascendència d'aquest derivava d'Arquimbald captal del Buch i d'Isabel de Foix-Castellbò, dels quals el segon fill Gastó va obrir la branca dels captals del Buch coneguda com a Foix-Candale que va seguir el seu fill Joan de Foix-Candale que fou captal del Buch, comte de Benaugès i Candale i primer vescomte de Meilles o Meille i Castillon (1453-1485).[2] El seu fill gran va continuar amb el captalat del Buch, Benaugès i Candale i el segon fill Joan (II) va obrir una nova branca (coneguda com a Foix-Randan), que va rebre Meille (o Meilles) en territoris de la corona catalana, i Castillon a Dordonya, a més de les senyories de La Trene i Montguyon, rebent els comtats de Gurson i de Fleix.
Joan va morir el 1521 i el va succeir el seu fill Gastó que era viu el 1590 però havia deixat el comtat de Gursan i el vescomtat de Meilles al seu fill gran Lluís i el comtat de Fleix al fill segon Francesc Febús; tots dos (i un tercer germà Gastó) van morir a la batalla de Moncrabeau el 21 de juliol de 1580. El fill gran de Lluís, Frederic va recollir la successió del seu pare a Gurson i Mailles mentre el seu germà, Gastó, rebia el comtat de Fleix. Aquest darrer va morir sense fill i el va succeir Joan Baptista Gastó I, per renúncia del seu pare Frederic de Gurson i Meilles que va viure fins al 1655 i que al mateix temps va cedir el vescomtat de Meilles al seu segon fill Enric.
Joan Baptista Gastó I de Fleix va morir el 1646 i el va succeir el seu fill Joan Baptista Gastó II. El 1655 va morir el seu avi Frederic i el comtat de Gurson va passar també a Joan Baptista Gastó II, que tres anys després va heretar Meilles del seu oncle Enric que va morir sense fills. El 1663 Joan Baptista Gastó fou fet duc de Randan i par de França, i va morir el 1665.[3]
El va succeir el seu germà Enric Francesc, duc de Randan i par, que va morir sense cap familiar viu el 1714 i la casa es va extingir.[4]