Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals
corporació multinacional amb divisions comercials, colonitzadores i militars / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, abreujat VOC en neerlandès, literalment Companyia Unida de les Índies Orientals). Es va establir el 20 de març de 1602, quan els Estats Generals dels Països Baixos li van concedir un monopoli de 21 anys per a realitzar activitats colonials dins l'entorn d'Àsia. Pionera del capitalisme modern,[1] era la primera corporació multinacional del món i era la primera companyia que publicava els seus guanys, també és considerada l'empresa més valuosa de tota la història amb un valor equivalent al PIB de les actuals Japó, Alemanya i França.
Sovint l'empresa ha estat etiquetada com a empresa comercial (és a dir, una empresa que compra i ven productes produïts per altres persones) o, de vegades, com a empresa naviliera. Tanmateix, la VOC era de fet un model corporatiu modern de la cadena de subministrament global integrada verticalment [2][3] i un conglomerat, que es diversificava en múltiples activitats comercials i industrials com el comerç internacional (especialment el comerç intraasiàtic),[4][5][6][7][8][9] la construcció naval i la producció i comerç d'espècies de l'Índia Oriental,[2] cafè indonesi, canya de sucre de Formosa,[10][11] i vi sud-africà.[3][12][13]
Aquesta companyia, creada a imitació de la britànica, superà a aquesta en el comerç d'espècies. Arribaren a controlar ports a Sud-àfrica, Sri Lanka, Malàisia, Indonèsia i el Japó[14] i a les seves colònies estrangeres tenia poders quasi governamentals, incloent la capacitat de fer guerra, empresonar i executar condemnats, negociar tractats, emetre moneda i establir colònies.[15] Va ser una companyia de gran importància i volum de negocis durant gairebé dos segles, fins que va fer fallida i va ser dissolta el 1798. Les possessions i el deute foren assumits pel govern de la República Bàtava. Va encunyar temporalment les seves pròpies monedes, perquè pràcticament no hi havia demanda de productes europeus a Àsia. Tenia el seu propi exèrcit i vaixells de guerra per mantenir o ampliar la seva posició i, si calia, forçar el comerç amb la població local.