Com usar bé de beure e menjar
From Wikipedia, the free encyclopedia
Com usar bé de beure e menjar és un apartat del volum Terç de la monumental obra literària Lo Crestià, de Francesc Eiximenis. Lo Terç de lo Crestià va ser escrit l'any 1384 i, encara que no inclou receptes, pot usar-se com a guia per conèixer tot el que envoltava a la gastronomia d'aquell temps,[1] ja que està totalment dedicat al menjar i el beure.[2] Té 47 capítols, dels quals més d'un terç, concretament 17 capítols, estan exclusivament destinats al consum del vi,[3] ja que el que més el preocupa en gastronomia és lluitar contra l'embriaguesa i la golafreria.[4][5] Quant a filosofia i estil pertany al moviment de l'humanisme.[6]
Fitxa | |
---|---|
Publicació | 1384 ![]() |
Sèrie | |
Part de | Lo Crestià ![]() |
L'apartat Com usar bé de beure e menjar dona consells pràctics i explica els costums i les normes morals de la seva època, a la baixa edat mitjana, aplicades a la taula. Tracta temes com quantes vegades pot beure un home a taula sense quedar malament, del cerimonial a taula, de la golafreria, la gola, la pobresa i també del menjar i del servei a taula.[1] També descriu molt detalladament el ritme dels àpats, els aliments de cada temporada, maridatges o combinacions aconsellades de plats i vins catalans, etc.[2] Eiximenis assegura que les normes i els comportaments els marca la classe social, i per això parla de diferents normes de comportament per a cada estament: eclesiàstics, nobles, etc.[3] Del seu contingut s'extreu que les normes catalanes de comportament a taula eren molt elaborades, i semblants a les italianes i occitanes.[5]
Dedica un capítol sencer (Com catalans menjen pus graciosament e ab millor manera que altres nacions) molt curiós a descriure com, segons ell, mengen els catalans, que per a ell és d'una millor manera que els castellans, els portuguesos, els francesos, els italians, els alemanys i els anglesos. En aquest capitol descriu també com mengen aquests pobles i continua amb tretze raons (les vegades que es menja al dia, la quantitat de menjar, la quantitat de vi, els tipus de begudes, si mengen asseguts o drets, la manera de tallar la carn, la indumentària, etc.) per les quals la forma de fer-ho als Països Catalans és millor.[3]