From Wikipedia, the free encyclopedia
La colangitis aguda (també anomenada, rarament, colangitis ascendent o angiocolitis o colangeïtis) és una inflamació del conducte biliar comú que transporta la bilis, (la qual ajuda a la digestió) des del fetge fins a la vesícula biliar i després fins a l'intestí concretament fins a la cara medial de la porció descendent del duodè.[1]
  | |
| Tipus | trastorn no neoplàsic de les vies biliars, malaltia inflamatòria, malaltia dels conductes biliars i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | icterícia, febre, dolor abdominal i calfred |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | DC13 |
| CIM-10 | K83.0 |
| CIM-9 | 576.1 |
| CIAP | D98 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0091696 |
| DiseasesDB | 2514 |
| MedlinePlus | 000290 |
| eMedicine | 184043 |
| Patient UK | cholangitis |
| MeSH | D002761 |
| UMLS CUI | C0008311 |
| DOID | DOID:9446 |
La causa més comuna de la colangitis aguda és una infecció bacteriana que pot ocórrer quan es presenta obstrucció del conducte a causa d'un càlcul biliar, estenosi o per un tumor invasiu (colangiocarcinoma intra o extrahepàtic, per exemple).[2]
La malaltia fou descrita per primera vegada per Jean-Martin Charcot l'any 1877, amb el nom de 'febre hepàtica simptomàtica'.[3]
Els principals orígens de la colangitis aguda i del creixement bacterià en la bilis és la coledocolitiasi (litiasi del conducte biliar comú), La prevalença de colelitiasis en la població general es del 10-15% i provoca més del 50% de les colangitis), les complicacions que tenen lloc com a conseqüència d'una actuació quirúrgica o exploratòria[4] i -amb molta menor freqüència- la síndrome de Mirizzi,[5][6] la de Gardner[7] i diverses neoplàsies de les vies biliars o del pàncrees.[8]
En condicions normals la via biliar es estèril gràcies a les propietats antibacterianes de les sals biliars, a la secreció local d'immunoglobulina A i a la protecció que exerceix l'esfínter d'Oddi de l'ampul·la de Vater, el qual evita l'ascens massiu de microorganismes des del duodè cap a la via biliar.[9] En aquesta vía pot existir una petita quantitat de bacteris, però si no està obstruïda és rar que es desenvolupi una colangitis aguda.[10] L'obstrucció augmenta ràpidament la pressió intraductal, ocasionant una estasi (estancament del flux) biliar que afavoreix la proliferació bacteriana, altera els mecanismes de defensa immunitària i permet que els microbis penetrin en el sistema circulatori.[11]
Els microorganismes més comunament cultivats en la bilis d'un pacient amb colangitis inclouen l'Escherichia coli, la Klebsiella pneumoniae, l'Enterococcus faecalis i el Bacteroides fragilis.[12] De forma ocasional, s'aïllen estreptococs o estafilococs.[13] Rares vegades, una colangitis per B. fragilis es complica amb l'aparició d'una pericarditis purulenta.[14]
Pot ser provocada per la colangiohidatidosi (una de les complicacions evolutives de l'equinococcosi hepàtica)[15] i -de forma incidental- per helmintosis com la fasciolosi[16] o l'ascariosi.[17] El paràsit Clonorchis sinensis, un trematode que pot sobreviure 20-25 anys a l'interior dels ductes biliars després de ser ingerit,[18] és una de les possibles causes de colangitis aguda entre la població asiàtica.[19]
Les manifestacions clíniques habituals de la colangitis aguda corresponen a l'anomenada triada de Charcot:[20] febre, icterícia i dolor abdominal al quadrant superior dret.[8] En estats d'afectació general, quan es produeix una colangitis aguda supurada, es dona la péntada de Reynolds, que són els mateixos signes de la triada de Charcot a més de xoc sèptic i deteriorament del nivell de consciència (obnubilació).[21] En certs casos, la colangitis supurada arriba a originar abscessos hepàtics i trombosi portal.[22] La colangitis piogènica recurrent, també anomenada colangiohepatitis oriental o malaltia de Hong Kong, es caracteritza per episodis repetits de colangitis aguda causats per la presència de múltiples càlculs intraductals i la subsegüent constricció inflamatòria de l'arbre biliar.[23] Fa anys era una patologia endèmica al Sud-est asiàtic, però avui dia es pot veure arreu del món en migrants originaris d'aquesta zona geogràfica.[24]
Els pacients amb colangitis aguda poden presentar des de quadres lleus i autolimitats fins a estats crítics que posen en perill la vida, depenent de les seves comorbilitats prèvies i del tipus d'obstrucció (completa o incompleta i permanent o transitòria). Els més seriosos corresponen a obstruccions completes i permanents. A les 'Guies de Tokio' (2007) es van agrupar els individus amb aquesta malaltia en tres categories, en funció de la gravetat de la seva simptomatologia i del grau de resposta al tractament.[25]
A més dels signes clínics, el diagnòstic es confirma efectuant procediments radiològics abdominals (ecografia, TAC i/o colangioressonància magnètica), en els quals s'aprecien les característiques de l'obstrucció de la via biliar i molt sovint la causa subjacent del problema.[26]
Les modificacions de les Guies de Tokio de 2013 i de 2018[27] varen establir els actuals i molt més definits criteris diagnòstics de colangitis aguda:
El diagnòstic de sospita requereix un criteri A + un criteri B o C i el definitiu un criteri A + criteri B + un criteri C. En tots els casos sospitosos és preceptiu agafar mostres de sang per fer hemocultius abans d'administrar medicació antimicrobiana empírica.
En la colangitis lleu (grau I de la classificació de Tokio) el tractament amb antibiòtics molt sovint és eficaç, però si després de 24 h no s'obté una evolució favorable, cal plantejar la pràctica d'un drenatge biliar. Els malalts de gravetat moderada (grau II) requereixen antibiòtics i drenatge biliar en un centre de nivell adequat dins de les primeres 48 h. Els casos de major gravetat (grau III) són tributaris de procediments de suport vital i de drenatge urgent quan estiguin estabilitzats hemodinàmicament.[28] El tractament definitiu del procés causal de la colangitis (colecistectomia, per exemple) es realitza una vegada s'ha aconseguit resoldre el quadre agut.[29] Els actuals procediments d'endoscòpia intervencionista permeten reduir el temps d'hospitalització i d'antibioticoteràpia,[30] sense que augmenti significativament el risc de complicacions postoperatòries encara que es practiquin en casos greus.[31]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
