![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/CorinneMarchand-Venise-1962-crop.png/640px-CorinneMarchand-Venise-1962-crop.png&w=640&q=50)
Cleo de 5 a 7
pel·lícula de 1962 dirigida per Agnès Varda / From Wikipedia, the free encyclopedia
Cleo de 5 a 7 (títol original en francès Cléo de 5 à 7)[1] és una pel·lícula francoitaliana en blanc i negre de 1962 dirigida per Agnès Varda. Va estar nominada a la Palma d'Or del Festival Internacional de Cinema de Canes,[2] i el crític de cinema Roger Ebert li va atorgar quatre estrelles, la seva màxima puntuació.[3]
Cléo de 5 à 7 | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Agnès Varda |
Protagonistes | |
Producció | Georges de Beauregard Carlo Ponti |
Guió | Agnès Varda |
Música | Michel Legrand |
Fotografia | Paul Bonis Alain Levent Jean Rabier |
Muntatge | Corinne Marchand Antoine Bourseiller Dominique Davray Dorothée Blanck José Luis de Vilallonga |
Distribuïdor | Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia França |
Estrena | 1962 |
Durada | 90 minuts |
Idioma original | francès |
Versió en català | ![]() |
Color | en color i en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama ![]() |
Lloc de la narració | París ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
La història comença a les 5 de la tarda del 22 de juny, amb una jove i frívola cantant, Florence "Cléo" Victoire, que ha d'esperar fins a les 7 per a saber els resultats d'una prova mèdica que confirmarà una possible diagnosi (de càncer). La pel·lícula és coneguda pel seu tractament d'alguns temes existencialistes, incloent-hi discussions sobre la mort, la idea de la desesperació, i el fet de dur una vida significativa. Té un punt de vista feminista i planteja preguntes sobre com són percebudes les dones. Els miralls ténen un paper predominant per a simbolitzar l'autoobsessió.