![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Esgl%25C3%25A9sia_parroquial_de_Sant_Mart%25C3%25AD_%2528Cerdanyola_del_Vall%25C3%25A8s%2529_2012-09-17_14-40-07.jpg/640px-Esgl%25C3%25A9sia_parroquial_de_Sant_Mart%25C3%25AD_%2528Cerdanyola_del_Vall%25C3%25A8s%2529_2012-09-17_14-40-07.jpg&w=640&q=50)
Claudi Duran i Ventosa
arquitecte català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Claudi Duran i Ventosa (Barcelona, 1864 - Barcelona, 27 de novembre de 1925) va ser un arquitecte català. Titulat el 1888. El 1892 fou nomenat arquitecte de la diòcesi de Solsona, càrrec que posseí fins a la seva mort. El 1894 fou arquitecte municipal a Sant Joan d'Horta i treballà també per a Sant Martí de Provençals. Posteriorment, es va incorporar a l'Ajuntament de Barcelona.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1864 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 27 novembre 1925 ![]() Barcelona ![]() |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte ![]() |
Família | |
Pare | Manuel Duran i Bas ![]() |
Germans | Lluís Duran i Ventosa Raimon Duran i Ventosa Manuel Duran i Ventosa ![]() |
Obres destacables | |
És considerat un dels pioners en la utilització del sistema constructiu de ciment armat per als treballs d'arquitectura. Es va fer amb la patent del "Sistema Monier", introduïda a Espanya per Francesc Macià[2] i va crear "Claudio Durán, Sociedad en Comandita" per aplicar-ho, empresa de la que tenim notícia l'any 1900.[3] Va projectar i dirigir la construcció d'obres civils i religioses, com esglésies parroquials, capelles, colònies industrials d'importància com la Sedó, cases particulars, ponts, etc. Va ser un personatge actiu dins de la seva professió.[1] Va ocupar càrrecs directius en l'Associació d'Arquitectes de Catalunya.[4]
Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons està integrat per fotografies de final del segle xix. Majoritàriament són positius sobre paper a l'albúmina que mostren edificis emblemàtics de Barcelona, de poblacions catalanes, d'algunes de les ciutats més importants d'Espanya i de París. Són imatges de façanes, portalades i detalls arquitectònics que evidencien la riquesa monumental del país. També es troben retrats de personatges anònims i reproduccions d'obres d'art.[1]
Va morir el 27 de novembre de 1925.[5]