From Wikipedia, the free encyclopedia
Classe intel·ligent (smart classroom en anglès) és un espai on la tecnologia omnipresent ajuda en el procés d'aprenentatge d'una manera discreta, social i col·laborativa.[1] Està dissenyat a partir d'un procés de codisseny que articula la dimensió pedagògica amb la dimensió digital. Es fonamenta en evidències científiques que emergeixen de la investigació. Aquests espais permeten l'aprenentatge a partir del benestar de totes les persones que l'habiten i responen a qualsevol necessitat pedagògica, possibilitant una experiència d'aprenentatge satisfactòria i un desenvolupament integral de l'alumnat.[2]
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
És un tipus d'educació influït per les noves formes de treballar i aprendre en el segle xxi, resultat de la irrupció d'Internet i les Tecnologies de la informació i la comunicació. Això fa que les escoles hagin de repensar la forma d'aprendre i treballar quines habilitats són necessàries per afavorir aquest aprenentatge. D'aquesta necessitat neix un recull d'habilitats comunament conegudes com les habilitats per al segle xxi.[3]
Però aquest canvi de paradigma educatiu no només fa referència a metodologies. Fa també que s'hagi de pensar com és l'entorn on es produeixen els aprenentatges de forma que modifiqui el paper dels docents, les relacions entre l'alumnat, les tasques, la forma d'avaluar i els mitjans disponibles,[4] Viñals i Cuenca (2016) remarquen que la construcció del coneixement s'ha de donar en “entorns informals, flexibles, rics en eines de comunicació, segurs, simples, connectats i on hi hagi tolerància a l'experimentació i l'error”.[5]
D'aquest concepte sorgeix el terme classe intel·ligent, són aules amb unes característiques determinades nascudes d'aquest plantejament pedagògic. Aquests espais estan dotats d'un ventall de tecnologies educatives i connexió a Internet on l'alumnat serà l'artífex del seu propi aprenentatge i el professorat es convertirà en un guia. Pearlman (2010) proposa que aquesta nova forma d'entendre els espais d'aprenentatge sigui el final d'un procés que comenci per repensar l'aprenentatge i les habilitats necessàries, la pedagogia i el currículum, la forma d'avaluar i la tecnologia necessària per fer-ho.[6]
En la mateixa línia, des del Smart classroom Project fan referència a tres dimensions (pedagògica, ambiental i digital) que qualsevol classe intel·ligent hauria de tenir en compte, però la investigació sobre l'espai d'aprenentatge ha de considerar com a dimensió principal, la pedagògica. Això vol dir que l'espai i la seva configuració i disseny (dimensió ambiental) ha de respondre a la intencionalitat pedagògica. L'espai també ha de respondre i permetre una integració invisible de la tecnologia, i al mateix temps, aquesta integració també ha de respondre sempre a una determinada intencionalitat educativa.[7]
Segons Bautista i Borges, les classes intel·ligents comporten una sèrie d'avantatges relacionats amb la motivació, la creativitat i la creació d'un ambient que promou l'aprenentatge. Tanmateix, assenyalen alguns desavantatges en aquest tipus d'aules lligats a les possibles distraccions, la manca de promoció d'habilitats socials, la necessitat de recursos econòmics per remodelar l'aula i la indispensable formació dels docents.[8]
El concepte està en constant evolució. Hi ha experiències i recerca arreu del món on pedagogs, tecnòlegs i arquitectes treballen plegats per tal de donar resposta a les necessitats que es plantegen a les aules. A Catalunya hi ha una recerca sobre aquest tema impulsada per un equip interuniversitari i on participen diferents centres educatius del país.[7]
L'aula intel·ligent és una comunitat d'aprenentatge que té com a objectiu principal el desenvolupament de la intel·ligència i dels valors dels alumnes. Aquests, planifiquen, realitzen i regulen el seu propi treball, sota la mediació dels docents, per mitjà de mètodes didàctics diversificats i tasques autèntiques, avaluats pels alumnes i mestres, en un espai multiús obert, tecnològicament equipat i organitzat segons els principis de la qualitat total en la gestió.[9]
L'aula intel·ligent és una metodologia educativa que fou creada per Felipe Segòvia que va començar a aplicar-se en els Col·legis Internacionals SEK l'any 1995. Es caracteritza per la promoció de l'autonomia i el foment de la investigació en els alumnes, i persegueix el desenvolupament de la comprensió profunda dels conceptes mitjançant projectes i reptes aplicats a la realitat.[10]
Aquest model educatiu utilitza mètodes d'ensenyament basats en la indagació, la reflexió, la discussió i el treball cooperatiu, i concep el professor com un mediador que situa l'alumne en el centre de l'experiència d'aprenentatge, promou la seva autonomia i responsabilitat. Pensa en l'avaluació com un instrument formatiu, i té molt en compte l'impacte del disseny de l'espai sobre l'experiència d'aprenentatge.[9]
D'acord amb Bautista i Borges (2013) una smart classroom ha de basar-se en els següents principis: flexibilitat de l'organització espacial, adaptabilitat, comoditat, multiplicitat, connectivitat, personalizació, ordre i organització, obertura i seguretat.[8] Resumint aquests principis en tres: flexibilitat, tant de l'organització espacial, com de l'ús que es dona a l'aula; connectivitat, tant dins com fora de l'aula, per permetre l'aprenentatge col·laboratiu; i per acabar, obertura, les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies fan que l'aprenentatge distribuït sigui una realitat.
Li, Kong i Chen (2015) analitzen l'estat de la qüestió a partir de diferents estudis escrits fins al moment.[11] De la seva recerca en deriven quatre característiques bàsiques d'una classe intel·ligent:
En un estudi recent, Saini i Goel (2020),[12] afirmen que gràcies a l'ús de classes intel·ligents s'avalua i es millora l'organització i l'estructura de l'espai d'aprenentatge, posant especial atenció a les TIC. També es desenvolupen condicions, dinàmiques i metodologies innovadores gràcies a que es crea un nou context educatiu. Aquestes aules creen un ambient d'aprenentatge visual, auditiu i interactiu; utilitzant avenços organitzatius, metodològics i tecnològics on s'enriqueixen les situacions d'aprenentatges dels estudiants, fent-los responsables del seu aprenentatge. Per acabar, proposen una taxonomia per tal d'endreçar la informació sobre les aules intel·ligents que conté quatre dimensions:
Segons Tissenbaum i Slotta (2019),[13] molts investigadors proposen que el disseny i la implementació de les aules intel·ligents es transformen en mediadors de la recerca dels alumnes. Els estudiants no naveguen per la informació de forma passiva, sinó que creen, connecten i prenen dades d'un lloc a un altre i d'un grup a un altre. Aquestes comunitats d'aprenentatges permeten focalitzar en la col·laboració, la reflexió, posant èmfasi en els recursos de la comunitat i la progressió de les idees. El fet que hagi un aprenentatge col·laboratiu ofereix un ambient en el qual el professor implica els alumnes a reflexionar sobre les seves accions i poder tenir un impacte actiu. La col·laboració promou la intervenció dinàmica dels alumnes en l'educació tant a nivell personal com en grups. En aquestes aules intel·ligents, cada estudiant es retroalimenta dels altres companys fomentant la participació. Les tecnologies aplicades a entorns educatius, ofereixen una sèrie de propostes significatives que permeten obrir l'aula a tota mena de coneixements i estendre l'aprenentatge col·laboratiu més enllà dels límits físics de l'aula.
L'any 1995 Felipe Segovia Olmo, al capdavant de la Institució SEK-aula intel·ligent, exposava els punts de com entenia una classe intel·ligent. Un espai obert on treballar per projectes i en grups, amb uns horaris i un projecte curricular flexibles i que el mitjà pel procés d'ensenyament aprenentatge fossin les noves tecnologies. Però sobretot, clamava un canvi de model educatiu que respongués a la realitat actual i que preparés als estudiants per a la vida professional i social.[10]
Anys després, l'any 1997, el grup Future Computing Environments de l'Institut de Tecnologia de Georgia, Estats Units, va elaborar un projecte amb la intenció d'estudiar a fons la omnipresència de l'ús d'ordinadors en l'educació. Es tractava d'una classe prototipada amb un entorn i amb unes infraestructures capaces d'enregistrar una classe ordinària d'universitat. Aquest tipus de classe intel·ligent tenia com a principal objectiu evitar el "note-taking" per tal de capturar millor l'atenció de l'estudiant i facilitar-li així la informació transmesa a classe submergint-lo al complet en un ambient d'ensenyament i aprenentatge.[14]
El terme intel·ligent aplicat als entorns d'aprenentatge, té uns quants anys. Huang, Yang i Zheng (2013) mostren alguns exemples de com es parlava de creació d'entorns intel·ligents d'aprenentatge.[15] Tots ells buscaven que la inserció dels recursos digitals a l'aula havien d'oferir un aprenentatge fàcil, compromès i efectiu. Spector (2014) va afirmar que un lloc d'aprenentatge es pot denominar intel·ligent quan es fa ús de tecnologies adaptatives i està dissenyat per influir capacitats i característiques innovadores que milloren l'educació.[16]
Posteriorment, Tikhomirov, Dneprovskaya i Yankovskaya (2015) van introduir el terme Smart Education com un sinònim acurat del terme Smart Learning Environment (SLE), perquè consideraven que l'ambient, del qual parla el terme, fa referència a l'espai on es troba qui està aprenent, no exclusivament a l'aula física de l'escola.[17]
El concepte de Smart Classroom té molta relació amb les Open Classroom, existents des dels anys 60 i que es poden definir com aules amb una distribució diferent, les quals cedeixen els espais centrals a l'alumnat, són flexibles i adaptables.[18] Sota el concepte de comunitat d'aprenentatge pren força, ja que allò que es busca és una major implicació de l'alumnat i una millor relació entre ells.
Gros (2016)[19] evidencia i defineix la importància del disseny tecnològic a l'hora de crear un aprenentatge òptim. De la mateixa manera, l'autora relata que l'aprenentatge intel·ligent va directament relacionat amb el concepte TEL (technology-enhanced learning), molt utilitzat a Europa. En general, dona importància al lloc en concret en què l'aprenentatge es duu a terme. En aquest cas, la ubicació en temps real és essencial per adaptar-se a les necessitats i al context situacional de l'aprenent. Chen et al. (2016) citat per Gros (2016), manifesten entorn al concepte smart learning, que assegura la fusió entre la pedagogia i la tecnologia amb la intenció de crear un entorn ric en evidències de canvis, habilitats en continu desenvolupament i transferides directament als aprenents.[19]
Una Smart Classroom és, per tant, la versió del segle XXI d'aquest concepte incloent la participació de la tecnologia. Aquest fet permet obrir l'aula a tot tipus de coneixements i estendre l'aprenentatge col·laboratiu més enllà dels límits físics de l'aula. (Campos, 2018)[20]
L'aspecte més característic de les classes intel·ligents és la integració de les TIC per donar suport als processos d'ensenyament aprenentatge i millorar la intel·ligència digital. Tanmateix, Li et al. (2015) exposen quatre característiques per identificar una classe intel·ligent no només amb la incorporació de les tecnologies.[11]
El College Roorkee, de l'Índia (novembre 2016)[21] publica les característiques de l'aula intel·ligent:
I el mateix centre, en la mateixa publicació, anomena els objectius que porta implícits l'aula intel·ligent:[21]
Per altra banda trobem segons Saini i Goel (2019)[12] els següents elements que formen part d'una classe intel·ligent:
Bautista y Borges (2013),[8] van establir els principis en què ha de basar-se una classe intel·ligent. Aquests són:
Bautista i Borges (2019) van afegir més tard un desè principi a la seva llista: la sostenibilitat.[8]
El vincle entre la classe intel·ligent i la sostenibilitat, de fet, s'ha demostrat que va més enllà de la cura pel medi i té també incidència en facilitar metodologies per a l'educació en desenvolupament sostenible.
Sánchez i Campos(2016)[22] parla de les competències clau que facilita la metodologia que promou l'aula intel·ligent:
Felipe Segovia Olmo (1995)[10] descriu el paper que ha de tenir el docent i el rol de l'alumne dins una aula intel·ligent.
El paper del docent és:
El paper de l'alumne és:
Felipe Segovia[10] també va descriure els trets característics del mestre a l'hora d'exercir la docència:
Tal com també podem llegir a l'article de Bautista i Borges,[8] disposar d'una classe intel·ligent presenta els següents avantatges:
D'altra banda, també cal tenir en compte els desavantatges:
Context:
Respecte al panorama internacional en la creació de classes intel·ligents, el grup de treball Interactive Classroom Working Group (ICWG) de European Schoolnet va elaborar un informe per compartir experiències relacionades amb la integració de tecnologies a les aules i el seu impacte en l'ensenyament i l'aprenentatge.[23]
Segons l'informe, a Àustria, existeixen moltes iniciatives del sistema d'educació austríac on es contempla la importància de l'espai d'aprenentatge adequats. Aquestes iniciatives es basen en l'enfocament de l'Aula del Futur de European Schoolnet que inspirà el Ministeri d'Educació austríac per a implementar Estudis d'Innovació en l'Educació (EIS).
La iniciativa EIS està pensada especialment per a centres educatius de primària, on els docents reben recolzament per confeccionar escenaris educatius que promouen habilitats digitals mitjançant mètodes constructivistes.
A Estònia, tot i que no hi ha directrius per a la creació de classes intel·ligents a nivell nacional, existeixen esforços per reformar els centres educatius. A més, l'Estratègia d'Aprenentatge Permanent 2020 és un document que recull diferents estratègies, com ara l'ús de la tecnologia en els processos d'ensenyança i aprenentatge.
Fent una mirada cap a Irlanda, l'Estratègia Digital per als Centres Educatius 2015-2020 és una política que prioritza accions per tal d'optimitzar la infraestructura escolar i fer ús de dispositius electrònics per impulsar un aprenentatge innovador. En aquest sentit, els centres educatius reben assessorament, assistència i desenvolupament professional continu sobre la planificació i la integració de les TIC a l'àmbit educatiu per part del PDST Technology in Education.
A Itàlia, trobem la institució Indire, que aposta per projectes que investiguen l'ús dels espais d'aprenentatge, les TIC i la innovació. L'objectiu és crear aules 3.0, component espais d'aprenentatge més flexibles i còmodes amb l'ús de les tecnologies. Així mateix, el govern ha finançat més de 300 escoles noves, construint edificis preparats per al futur, oberts, sostenibles i segurs.
D'altra banda, a Noruega no hi ha hagut iniciatives nacionals directament destinades al desenvolupament d'espais d'aprenentatge, no obstant, el Centre Noruec per a les TIC en l'Educació assessora sobre l'arquitectura TIC i la normalització en l'àmbit educatiu. A més, el Monitor Skole y el Barnehagemonitor són dos informes publicats cada dos anys que analitzen l'estat de digitalització dels centres educatius.
Per acabar, a Portugal, la Direção-Geral da Educação (DGE), creada pel Ministeri d'Educació implementa i desenvolupa les tecnologies en els centres educatius. A més, treballa amb els centres per assegurar la formació docent com a part del procés de canvi.
Projectes:
Arreu del món hi ha un gran nombre d'universitats i centres educatius que han apostat per les classes intel·ligents adoptant noves maneres d'utilitzar la tecnologia en quant als processos d'ensenyament/aprenentatge, i en els processos de desenvolupament de continguts. Alhora, hi ha estudis que asseguren que les aules tecnològiques, gràcies als recursos multimèdia, promouen l'intercanvi d'informació, un debat més ampli i un assoliment més sòlid de les matèries.
Algunes de les institucions que formen part d'aquests projectes són: la UOC, la Universitat de Utah, la Universitat Harvard, la Universitat de Washington, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona d'entre d'altres.[24]
La UOC junt amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de VIC i la Universitat Simón Bolívar, han portat a terme un projecte sobre Smart Classroom,[25] on més de 2000 alumnes i mestres experimenten amb les aules del futur. El que pretén és trobar el disseny més òptim dels espais educatius per adaptar-se a les noves metodologies. En aquest sentit, els investigadors han demanat l'ajuda dels mestres, dels alumnes i de les famílies perquè els traslladen les seves percepcions en tres dimensions, la dimensió ambiental, la pedagògica i la digital perquè pensen que aquestes 3 dimensions s'han d'avaluar i treballar conjuntament.
Aquest projecte proposa aules que tinguin més cura pel medi ambient, més adaptables als diferents tipus d'aprenentatges i més flexibles a l'hora d'organitzar-se. En Guillermo Bautista, director del projecte, comenta que aquestes aules les utilitzen xiquetes i xiquets d'infantil fins a batxillerat. Són flexibles i per tant canvien depenent del tipus d'activitat o d'aprenentatge que es dona en cada situació educativa. Compten amb una pantalla interactiva mòbil que es pot utilitzar, moure o amagar, i amb un mobiliari polivalent que permet diferents tipus d'agrupacions i d'organitzacions.[25]
A Perú a l'IE Coronel José Joaquín Inclán,[22] van decidir millorar els aprenentatges dels seus alumnes, adaptant-se a l'aula intel·ligent i van obtenir els següents resultats:
Per altra banda, l'aula tecnològica de l' “Instituto Politécnico Osvaldo Herrera” va ser la primera que hi va haver a Cuba, fruit d'una donació realitzada a finals de l'any 2015 per una empresa xinesa TRACEBoard.[26]
A l'any 2009, el sistema educatiu a l'Índia, marcat per l'aprovació del dret fonamental a l'educació, acaba mirant també cap a les aules intel·ligents. Per tant, s'observa com de manera global les classes intel·ligents estan sorgint arreu del món, complementant de manera gratificant el procés educatiu.[21]
Avui dia hi ha pocs estudis que analitzin l'eficàcia i el grau d'implantació de les classes intel·ligents. Tot i així, un article publicat al mes de març de 2021 explora, mitjançant una enquesta, les percepcions i actituds envers el canvi dels professors que treballen a l'educació infantil, primària i secundària obligatòria a Catalunya pel que fa als espais intel·ligents d'aprenentatge.[27]
La finalitat d'aquesta enquesta és identificar l'actual estat de les aules, conèixer la percepció dels docents i relacionar-les amb variables sociodemogràfiques i contextuals, i finalment, identificar perfils de docents oberts a millores.
En aquest estudi s'observa una relació entre els recursos econòmics de les escoles i una percepció favorable al canvi. Els professors de centres amb suficients recursos perceben, en major mesura, la necessitat de remodelar l'espai de l'aula. Així mateix, els professors d'escoles privades o concertades amb una proporció d'alumnes més baixa i dotació econòmica més elevada tenen una millor consideració de la importància d'introduir millores en els aspectes pedagògics i tecnològics.
Per altra banda, l'estudi també posa de manifest que el nivell educatiu on imparteixen classe els docents és una variable a tenir en compte, ja que sembla que els professors de secundària tenen menys iniciativa i estan menys motivats a l'hora d'implementar canvis i innovacions a les seves aules. Les futures proves d'accés a la universitat al final de l'educació secundària s'han convertit en l'objectiu principal de molts centres, cosa que restringeix la possibilitat de millores pedagògiques, ambientals o tecnològiques.
En resum, la generalització dels resultats requereix precaució. Tot i això, l'estudi ha ajudat a ampliar el coneixement científic sobre el tema, alhora que ha aportat algunes idees sobre la pràctica educativa.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.