Clara Silva (Montevideo, 1905 - Montevideo, 20 de setembre de 1976) va ser una poeta i narradora uruguaiana.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1905  Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 20 setembre 1976 (70/71 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Narració |
| Ocupació | escriptora, poetessa, novel·lista |
| Gènere | Poesia |
| Família | |
| Cònjuge | Alberto Zum Felde |
| Germans | Concepción Silva Bélinzon |
De jove, Clara Silva va ser una àvida lectora. El seu primer llibre de poemes va ser La cabellera oscura, publicat el 1945. El van seguir Memoria de la nada (1948) i Los delirios (1954).
Educada en una família ferventment catòlica, se'ls va ensenyar tant a ella com a la seva germana Concepción que calia estimar tothom sense distincions. La disjuntiva entre l'amor religiós i el terrenal està present al llarg de la seva obra:
| « | (castellà) ¿Qué busco, qué no busco, vacilante? Apurando distancias vanamente a un tiempo soy amor, amada, amante. |
(català) Què busco, què no busco, vacil·lant? Apurant distàncies en va a un temps sóc amor, estimada, amant. |
» |
Però no va ser en les poesies d'aquests primers volums on més va destacar l'autora, sinó com a novel·lista. En les seves novel·les, aquestes preocupacions religioses continuen latents. Dones frustrades i soles, atrapades en cases velles, abunden en la seva narrativa.
| « | És una poètica de la grisor, de la foscor i sòrdida, expressada amb cruesa i atenció naturalista, sense menysprear el lleig, el grotesc i l'escatològic. S'aborden així ambients de marginació i paisatges desolats: abocadors, desguàs de col·lectors en rierols solitaris, erms que semblen erms i aquests camps miserables que en l'època començaven a ser coneguts amb la irònica denominació de «cantegriles». | » |
| — Alfredo Alzuarat[2] | ||
Clara Silva estava casada amb el crític i assagista Alberto Zum Felde. Tots dos van morir el 1976.
Poesia
- La cabellera oscura (1945).
- Memoria de la nada (1948).
- Los delirios (1954).
- Las bodas (1960).
- Preludio indiano y otros poemas (1961).
- Guitarra en sombra (1964).
Narrativa
- La sobreviviente (1951).
- El alma y los perros (1962).
- Aviso a la población (Editorial Alfa, Montevideo, 1964, reeditat per Arca en 1967 i per la Col·lecció de Clàssics Uruguaians de la Biblioteca Artigas el 2009).
- Habitación testigo (1967).
- Prohibido pasar (1969).
Crítica
- Genio y figura de Delmira Agustini (1968).
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
